Ampliem les contrades de Vilallonga

Vilallonga és una base excel·lent per explorar no només la vall del Ter, si no les contrades properes, així doncs, des d'allà hem visitat molts pobles del Ripollés, els que estan 'a peu' de la c-17, de la Garrotxa, d'Osona i del Berguedà, a més d'haver arribat a França (prats de Molló) i a Beget.

I precisament Beget tenia un pendent que puc tatxar després d'aquest cap de setmana llarg, arribar-hi però no des del seu cap de municipi, Camprodon, si no des de l'altra banda, travessant la Garrotxa, cosa que vam fer dissabte al matí. Després d'anar a piscina amb els dos nenets vam fer un road-trip d'un dia per tal d'arribar a Vilallonga per aquesta ruta diferent, vam passar Besalú tot dient-nos que hem de tornar en breu, on si vam parar a fer les fotos de rigor va ser a Castellfollit de la Roca, llàstima que a en Pauilolo no li va fascinar gaire el poble damunt del penya-segat... Encara és petit per segons quines coses.

De nou al cotxe i ja endinsats en una de les carreteres més remotes de Catalunya, vam arribar a Oix, poble del municipi de Montagut i Oix on vam dinar a l'Hostal de la Rovira, un menú molt bò per 15€, de primer vam agafar canelons (de la casa i de bolets) i patates d'Olot, i de segon, peus de porc (espectaculars, dels millors que he menjat mai, a la brasa i amb allioli) vedella estofada i botifarra amb seques, postre o cafè i beguda. El lloc és molt agradable també per allotjar-s'hi.

Un cop dinats vam donar una volta pel poble, que és petit però molt maco, no és Beget però se li assembla amb unes quantes cases precioses i per on en Pauilolo va estar practicant per arreu la seva última extraescolar, l'escalada (i és que aquestes cases de pedre donen molt joc).

Després vam descansar una estona al parc a les afores del poble, un indret molt tranquil on vam gaudir de la privilegiadíssima ubicació del poble, enmig de la natura i amb el Ferran presidint l'espectacle, el Ferran és una muntanyeta que no arriba als 1000 metres d'alçada però tot i així la seva imatge és força imponent amb una cresta que sembla pròpia de muntanyes amb més pedrigrí. Esperem tornar algun dia i pujar-la (si és que algun dia comencem a fer muntanyes ;p)

I si des d'abaix les vistes són maques, tampoc es queden enrera les imatges que vam contemplar un cop vam començar a pujar la carretera que ens va portar a Beget i ens vam veure a prop dels cims que abans veiem cap a dalt, amb la vall del Llierca sota els nostres peus, ens vam haver d'aturar tres o quatre vegades a fer fotos.

Després de conduir uns 30 minuts vam passar Beget i ja podíem dir que havíem tancat un altre 'cercle' de la nostra Catalunya coneguda, una altra ruta d'aquelles xules per la que esperem transitar algun que altre cop més per gaudir d'un dels espectacles més grans que hi ha, la natura. Dir que la carretera fins a Beget és més ample i menys revirada que entre Beget i Rocabruna.

Dissabte encara ens va donar per més, era el mercat de la trumfa de Vilallonga, el poble estava d'allò més animat i en Pauilolo va poder practicar a la fira l'ofici del vidrier, tot bufant per una pipa calenta modelant vidre tot fent una ampolla, de forma curiosa però ampolla al cap damunt, una bona manera de tancar l'excursió.

Diumenge, ja amb tota la familia junta va ser un dia més tranquil, però em vaig poder escapar a última hora de la tarda a passejar una estona amb en Pauilolo, vam pujar al drac, la fera de ferro que cada dia a les 14:00 i a les 22:00 treu foc i obre les ales desde adalt de la muntanya. S'hi pot pujar caminant uns 10-15 minuts i és una excursioneta perfecta per anar amb nens ja que certament, el drac està molt ben parit i el lloc et dona una perfecte vista del poble.

I dilluns, un cop sols no vam poder fer gaire res -tinguem present que la Mireioneta continua amb el dit trencat- així doncs vam gaudir d'estar tranquils mirant el paisatge pirenaic que comença a agafar tons groguencs i vermellosos propis de la tardor i, sobretot, vam avançar en una cosa que ens donarà molt de joc per properes excursions, en Pauilolo es va deixar anar i va aprendre a anar en bicicleta!! CRACK!!!!!!! no podíem haver acabat millor un cap de setmana deliciós.