Fa 12 anys...

… ara si que anem directament a la gran duna. Per a mi aquest és un dels millors moments de tot el viatge. Em venen sensacions que no puc descriure. De fet, és una de les millors coses que he viscut mai a la vida. El sol és taronja, Nosaltres anem per carretera però tan si mires a la dreta com a l’esquerra veus dunes. M’ho imagino o ho veig de debò? Tanco els ulls i els torno a obrir. Les dunes també són de color taronja, més intenses les irradiades pel sol, un sol que baixa. La banda sonora d’aquest petit/gran moment és en khaled… Toco tope.

EM – 30 de juliol del 2003

L'EM és un company de feina / amic, depen del moment i de la circumstància, amb el que tinc tantes coses amb comú com de diferents, però per sobre de tot el considero una molt bona persona i com que el 'roce hace el cariño' i ja fa uns anys que treballem junts s'ha anat forjant una relació molt bona.

L'EM és un crack explicant històries, les fa amenes i divertides i una de les meves preferides és una annècdota que van tenir en un road-trip que va fer amb els seus amics en furgoneta pel Marroc quedant-se tirats enmig de l'Atlas. Tot dient-li que per aquest cap d'any faria un tros del seu viatge em va dir que em deixaria el seu Diari. Va anar escrivint durant el viatge i al final ho va compilar en un àlbum molt bonic juntament amb fotografies i 'records' del trajecte. Està escrit d'una manera preciosa, de fet me'l vaig llegir en dues estones i no vaig reparar practicament en les fotos si no en el que l'EM anava vivint dia a dia, doncs l'escrit no és gaire descriptiu si no que explica les seves sensacions, cosa que m'ha anat perfecte per tal de fer-me una idea sense descobrir anticipadament el que veurem allà.

Com generalment es diu, tots aquests blogs, guies, articles... són part de les 'ajudes al viatger' sempre útils com a complement per preparar un viatge, i el diari de l'EM m'ha ajudat a 'sentir-me' al Marroc.