Com acostumo a
justificar aquestes coses, considero que és degut al ritme i tipus de vida que
portem. Horrorós. Si tenim un vol i un paquet confirmat, i només ens cal
comprar un bitllet de tren (o arribar com sigui a Marrakech), perquè tenim la
sensació de que no estem a punt?
Diferents
'motius' trobo (aixo és llegeix amb la veu d'en Ioda que estem en 'apogeo' d'Star Wars)
Tenim la
càmera réflex espatllada:
cert, però, i què? tenim més de mitja dotzena de càmeres amb qualitat més que
suficient per recordar moments del viatge, començant pel mòbil.
També tenim el
notebook en condicions precàries: si però, cal? vull dir, puc escriure els posts un cop tornem o en
ordinadors d'allà, o... com sigui, però això no hauria de condicionar al viatge
en absolut.
Tinc la guia
poc llegida: i què?
últimament gaudeixo més llegint la part d'història i costums del
país/regió/ciutat que anem a visitar que de les 'dades pràctiques', i
sincerament, la primera part la tinc practicament feta, a més, ja sabem que
mola dir que no et mires la guia (quan tots ho fem) i que vas al teu aire (quan
acabes als mateixos llocs que diu la guia). A més, encara tenim estones d'avió i les nits allà (sobretot si no tenim el notebook :D).
Temps: o falta de, és el que engloba els altres
punts a nivell general, no tenir mai temps per les teves petites coses com
llegir la guia, arreglar un ordinador o comprar una càmera...
TRANQUIL·LITAT
perquè... cert
que entre feina i nens se'n va molt de temps però... potser el que sobra el
gastem en d'altres coses?!? i sobretot... aquestes coses... calen de veritat?
sort que marxem
de viatge, per tornar amb les piles carregades, i fer una cosa que m'encanta
fer en els viatges de cap d'any, avaluar on soc i on vull arribar, Noruega,
Roma, València... em van servir de molt i aquest any, al mig del desert,
espero que també, sobretot per veure que és important i que no ho és.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada