I és que ja som a
casa, de fet ja fa més d'una setmana que vam retornar però en aquestes dates no
és gens fàcil trobar estones per escriure.
Finalment no ens
vam endur cap ordinador (i no el vam trobar a faltar pas) i tot i que potser sí que hem tingut estones en les que haguèssim pogut portar el Diari al
dia, el fet de que els dies al desert no tinguèssim ni tan sols telèfon, i per
tant Wi-Fi encara menys, doncs poc haguéssim pogut publicar.
Així doncs, farem
el Diari des d'aquí, des de caseta, i al revés de com vam fer amb el Biatge d'estiu, no serà un 'fals directe' si no que clarament serà en passat.
Perquè? Doncs per res en especial, perquè és com ens ve de gust relatar aquest
viatge.
Un viatge que ha
estat molt maco, en el que hem fet i après moltes coses diferents entre elles, i
sobretot diferents a les nostres, però un viatge en el que també ho hem de
reconèixer, ens hem equivocat. Les distàncies al Marroc no són tan curtes com
semblen al google maps i es fan molt més llargues, especialment en un 4X4. Això
ha provocat un parell de dies d'excessiu cotxe, especialment amb 2 nens, els
quals, tot i ser jabatos i acostumar-s'hi, no faciliten el trajecte i fan que
al teu cansament afegeixis uns nervis que no ajuden gaire.
Podem dir que ens han faltat un parell de dies per anar més
tranquils, tres per gaudir més de Marrakech i/o del desert i 4 per fer un super
viatge, però com al Marroc hi tornarem, entre d'altres coses perquè després de
visitar el nord al 2009 i ara aquest viatge, encara ens falten Fez i Rabat, la
capital.
Així que, com sempre, ganes de més, però unes ganes que
sabem que saciarem en un futur, proper o llunyà però que ho farem, i és que el
Marroc es un país molt especial, tan proper geogràficament i tan semblant en
moltes coses com diferent i especial en d'altres...
Hem al·lucinat amb la vida al costat de la carretera,
l'arquitectura àrab i bereber, amb una gent molt hospitalària especialment amb els nens, un escut a l'hora de viatjar, i amb el menjar, que ha estat molt
bo a gairebé tot arreu.
Marroc no és fàcil però deixa empremta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada