I pel principi
continuem (o comencem) a explicar el viatge en si mateix...
El diumenge 27 de
desembre ens llevàvem amb calma, teníem la maleta feta i el vol sortia a quarts
d'una, així que podíem anar tranquils. Ens vam donar d'alta a Hailo, una app molt bona, molt fiable còmode i fàcil, que ofereix la possibilitat de pagar online, i vam agafar un taxi per anar a
l'aeroport per 37€ i ens va donar un bonus de 10€ per agafar un taxi desde l'aeroport, que vam utilitzar a la tornada.
Un cop a l'aeroport, tot va anar molt fàcil, anar amb nens
és una avantatge ja que tens prioritat en gairebé totes les cues, vam facturar,
passar els diversos controls i fer un brunch al Dehesa de Santa Maria, bo però car, abans de pujar a
l'avió i tenir un vol força plàcid que en dues hores ens portava a un mòn
completament diferent, com va dir en Pau desde l'avió 'el Marroc és molt
diferent de Barcelona no?' el mòn que hi ha passat l'Atlas, el colòs que
aguanta l'aire calent que puja del desert (Sahara en àrab).
Ja reagrupats i amb els bitllets vam esperar el tren de les
16:00 tot prenent 3 croissants mediocres, un cafè amb llet i un lipton ice
(84D).
El trajecte, tot i les primeres emocions i el romanticisme
de les primeres imatges d'aquest nou pais desde les finestres del tren se'ns
va fer llarg, vam haver de fer transbord a l'estació d'Oasis, i d'allà un
llarg trajecte que no arriba a Marrakesh fins tocades les 20:00, els nens es
van anar distraient com poden amb els ninos, els contes i els caramels que dúiem de
casa, ja a última hora, en Pau coneix i es posa a jugar amb el Ryan un nen
marroquí de 7 anys, com a mínim no ens agobiem més. Nosaltres un cop s'ha fet
fosc i ja no podem mirar per la finestra també ens intentem distreure com
podem, xerrem amb un noi de Safi que ens explica, entre d'altres coses que al
Marroc també es fa servir de manera oficial la llengua berever, completament
diferent a l'àrab, inclús fa servir un altre alfabet. També reparem en la
multiculturalitat que hi ha al país, un motxiller 'disfressat del típic
motxiller' assegut al costat d'una dona àrab descalssa i davant de dos negres
sub-saharians, això sí, entre els homes de mitjana edat àrabs hi ha una nota
predominant, el que denominem com 'el look del bigotillo', que els hi dona un
aspecte bastant antiquat, tot sigui dit.
Finalment, ja cansats d'haver estat gairebé tot el dia per
arribar a destí, vam arribar a l'estació de Marrakesh, encara estem de sort si
ens comparem amb dos catalans als quals encara els hi restaven dues hores de
taxi fins al seu. L'estació és força nova i 'relativament'
luxosa. Allà mateix, tot i saber que estàvem a prop de l'hotel (sense nens
haguèssim anat caminant) vam patir el primer 'timo' del viatge, fruït del
cansament i de voler arribar a la primera 'casa marroquí'.
Es veu que a Marrakesh hi ha de dos tipus de taxis, els
petits, que funcionen amb taximetre però que només accepten 3
passatgers, tot i ser cotxes en els que hi poden anar 5 persones, i els grans
amb els que has de negociar preu, aquest ens va demanar 70D que acceptem volent
arribar, però és que en tres minuts ja estàvem a l'hotel, aquí és on t'agafa el
dubte... quan haguèssim pogut baixar, fins a 50D? per 2€ val la pena
regatejar?...
No ho sabem, de fet amb els taxistes no s'ens va donar gairebé regatejar i amb aquest primer, l'important era arribar a casa, cosa que havíem aconseguit,
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada