Marrakech

Ja en el breu trajecte en taxi vam observar com és la Neuvelle Ville de Marrakech, zona plena d'hotels, embaixades i edificis nous al voltant d'àmplies avingundes amb palmeres com la gran Mohammend VI, una zona agradable, refugi, segurament, de més expatriats que marroquís.

El nostre hotel, l'Amani, forma part d'aquesta zona, i tot i no ser nou (i es notava una mica que no ho era), ens va agradar moltíssim, ofereix wifi gratuït i Hammam (que no vam probar), està decorat amb molt bon gust barrejant l'estil àrab i francès i decorat com si fos una llibreria, un lloc en el que et sents viatger però sense caure en el ridícul, cosa que passa sovint quan s'intenten aquestes coses. A més a més, teníem una àmplia habitació amb sala d'estar, també molt gran, i una tele en cada estància, també hi havia una petita cuina que no vam fer servir en cap moment ja que hi ha tres restaurants, una bolangerie (tancada per reformes) però que volem destacar per estar al pati àrab súper agradable amb piscina que si ens agafa a l'estiu no perdonem segur, una cafeteria al costat de la recepció on ens van portar esmorzar francés, inclós en el preu, els dos matins, i un restaurant a la terrazza (que és com es diu) espectacular, més el lloc que el menjar, que no passa de correcte i on vam sopar un plat cada un, postres, begudes i un cafè cada una de les dues nits que hi vam passar per uns 220D. Però és que el lloc està decorat i ambientat amb molt de gust i divises bona part de la ciutat amb la torre Koutoubia al fons. Primera grandíssima sensació del viatge!

Ja l'endemà, gràcies a l'ajuda de la recepcionista, vam sortir a explorar la ciutat encabits els quatre en un petit taxi, però el que haguèssim pogut estalviar el vam perdre quan ens vam adonar que ens havíem deixat l'iPhone (la nostra càmera oficial per aquest viatge) a l'habitació i la clau de l'habitació a sobre del mostrador de recepció!!! a més a més ens tornen malament el canvi un cop desfet i refet el trajecte que ens va deixar a l'entrada dels zocos a la porta del palau Dar el Bacha, on, com vam anar constatant que succeïa a molts altres llocs al Marroc, no està obert al turisme.

Llavors ja ens vam introduïr als zocos, espectacular, llums, sorolls, olors i sabors, repeteixo, tot un espectacle, passejar per aquest indret del mon on, suposem que per ser encara d'hora pel matí i, un altre cop, per portar l'escut dels nens, no ens vam sentir gens molestos pels venedors marroquís. També és cert que segurament sense nens la nostra predisposició hagués estat una altra i molt probablement, els 'bassaristes' ho haguessin notat. Només un parell de comentaris a nosaltres i moltes festes cap els nens, un senyor que va disfressar a en Pau de nòmada del desert però poca cosa més. Així doncs, ens vam poder 'perdre' amb molta calma i gaudir d'una visita deliciosa.

Ens vam retrobar a la plaça de les espècies, una plaça força interesant on es poden comprar espècies (òbviament), fer-te tatuatges de Hena, cistells de miment i infinitat de coses més, nosaltres ens vam veure obligats a comprar oli d'argan i un 'mejunge' pel mal de coll per tal que en Pauilolo pogués tenir un camaleó a sobre (com comprar oli d'aquest que es veu que serveix per tot, ja era la idea, doncs mira, i tampoc va ser tan car). 

Això sí, ens va agradar moltíssim contemplar aquesta plaça, amb un te de canyella desde la terraça del Cafe des Epices, lloc privilegiat però que, com la resta del país, no és un xollo pel turista, viatjar pel Marroc no és car, però si que ho és més que per Macedònia o Bulgària per exemple.

Després de, com s'ha de fer, perdre'ns i retrobar-nos un cop més (sense ajuda de cap nen o fals guia, tot sigui dit) per la medina, vam sortir dels zocos per arribar al lloc més emblemàtic de Marrakesh, la plaça Djema el Fnaa que, certament sorpren, la meva primera impressió, un cop superada la fortor que emana la plaça, és realment la de que és un lloc molt autèntic, entenent com autèntic que la vida allà és igual ara que segles enrera. Un bast espai, sense res en especial més que moltes dones tapades amb vel (cosa que ens va sorprende en tot el país ja que pensàvem que no n'hi hauria tantes tantíssimes) i homes que es busquen la vida de la manera que poden, sigui encantant serps, passejant-se amb monos amb bolquer o cantant cançons tradicionals. Realment no ens va semblar especialment maco i menys encara quan, tota la tranquil·litat que havíem tingut durant el matí la vam perdre de cop. A la plaça l'assetjament dels venedors és constant i excessiu, i el pitjor de tot, va directe cap als nens de manera que de seguida estem regatejant per una serp de fusta que un venedor li ha encolomat a en Pau i per la qual vam acabar pagant 60D, amb la lliçó apresa, un home que també li volia entaforar al pobre nen un globus va sortir amb la cua entre les potes i el globus a la mà després de la gèlida mirada de la Mireioneta, tot i haver dit segons abans "Il dejà prés".

Aquest ambient va fer que no fos un gran moment, igual el passeig fins la Kutubia, entre gent mendigant i cavalls que feien pudor. Fins i tot l'estona contemplant la torre, un dels símbols de Marrakech, semblant a la Giralda, no va ser el que hagués pogut ser.

Personalment estava enfadat i per tal d'alleugerir tensions vam decidir anar a dinar. Cosa que vam fer en un restaurant bastant per a guiris en un dels molts carrers que van a morir a la plaça Djema el Fnaa, res destacable, ni el preu, ni la quantitat ni la quantitat del menjar. Simplement un lloc que va servir per fer un reset i carregar piles per continuar explorant la ciutat.

Després d'agafar un taxi (amb taximetre), vam dedicar la tarda a passejar pel barri de la Kasbah, més autèntic i més barat i on la zona de la mesquita, les tombes (on no hi entrem) i el palau Badi és molt bonica i molt recomenable per un passeig com aquest, per veure els monuments però sobretot per tenir un contacte més proper amb els locals, tot i que no vam comprar res més que una bossa de patates, parlar amb dos o tres botiguers amb calma va ser la millor manera d'entrar definitivament en contacte amb el pais.

Tot passejant vam arribar al palau reial, es veu que el rei Mohammed VI té un palau a totes les ciutats importants del pais. Els polícies de diferents tipus que s'aplegaven a la porta de les muralles no deixen fer fotos, cosa que ens era igual, de fet, l'objectiu més que el palau, on ja sabíem que no es podia entrar, era passejar pels jardins reals, macos, tipus oasis al desert, però tampoc espaterrant, ens fotem una bona passejada amb l'esperança de trobar un parc amb gronxadors, cosa gairebé inexistent en tot el país.

Després de tot aquest tute vam decidir agafar un taxi (aquest cop no va colar l'edat de l'Aranet i vam haver d'agafar un dels grans) i tornar una estona a descansar a l'hotel, de camí veiem els primers camells del viatge, a mode d'atracció per guiris i passem pel Boulevard Mohammed V on veiem un centre comercial amb Carrefour i pensem en anar-hi per comprar coses pels propers díes, a més constatem l'essència d'aquesta avinguda, un paradís occidental a Marrakesh.

A casa vam agafar forces per tal d'afrontar l'atracció més contundent de la ciutat, veure i viure la plaça Djema el Fnaa de nit. De camí cap a ella vam passar per l'hotel La Mamounia, del qual l'àvia ens va dir que si podíem visitessim els seus jardins (cosa que no vam fer i ens empenedim).

La plaça, com l'anomenen els Marrakechins, de nit es transforma completament, de la nostra visita unes hores abans només quedava l'olor a pixum a la part més perifèrica ja que a la part interior l'olor del menjar dels centenars de 'xiringuitos' que s'hi apleguen passa per sobre de qualsevol altra cosa. Djema el Fnaa de nit és tot un espectacle, la llum de tots aquests locals, el soroll que fan i el bullici en general converteixen la plaça en una illa envoltada de foscor on, de fet, vam passejar amb més facilitat de la que pensàvem. Això sí, evitem apropar-nos als grups de gent que vorejen els espectacles... sí, amb els nens fa més cosa, i és per això que un cop vist, cosa que creiem obligada, girem cua cap a un lloc més fàcil.

El mall Menara va ser la següent parada, allà vam comprar provisions i vam veure locals més occidentalitzats en quant a manera de vestir i sobretot, botigues de 'luxe', hi ha botiga Apple, Porsche,... Un altre Marrakech, molt més Occidental però, no ens enganyem, un Marrakech tan real com l'altre.

Vam rematar el dia, i la visita a la capital turística del país amb una llarga però agradable passejada per l'avinguda Mohammed VI on vam refermar-nos en l'oasi, barrera arquitectònica o com es vulgui dir que representa aquesta artèria en una ciutat on qualsevol persona a la que li agradi viatjar ha de veure un cop a la vida... com a mínim.