IIª calçotada D.O.

Just un any després de visitar Valls i els seus voltants amb l'excusa d'una calçotada amb els amics del meu pare, hem repetit l'experiència. Si bé aquest cop no vam fer nit i la visita turística ha estat molt més minsa que l'any passat.

Així doncs, diumenge al matí sortíem cap a Valls on vam arribar una hora i escaig després, com els nens dormíen, vam conduir pel centre del poble i al no veure res que ens cridés l'atenció vam decidir anar tirant cap al restaurant Casa Fèlix on teníem taula a les 13:00.

Però just a l'alçada del restaurant, a la carretera de Barcelona, vam veure un cartell que deia Vallmoll 2km. i com els nens encara dormíen vam decidir fer-hi cap. Ens vam trobar amb un poble molt agradable, amb una plaça de la vila molt macota (em va recordar a una plaça toscanil versió catalana) una església maca de l'estil de les de la comarca, un castell en runes però que debia ser imponent en els seus temps gloriosos ja que estava molt ben ubicat i l'ermita del Roser, una curiosa església a les afores d'un estil molt sudamericà, blanca amb flors pintades a les parets. Un cop xequejat a la viquipèdia que a Vallmoll no hi ha gaire més a fer vam recular, ara sí, fins al restaurant on vam repetir d'una manera pràcticament calcada la calçotada del 2015.

Vam estar jugant al parc del restaurant mentre esperàvem a la resta del grup, els següents a arribar van ser en Max i els seus pares de manera que els nens ja es van distreure més sols. Un cop ja hi érem tots vam anar a veure com fan els calçots, la Mireioneta va preguntar quants fan cada dia... la resposta, 20000 els dissabtes i 15000 els diumenges!!! el noi ens va dir que els té avorrits, normal!

Un cop a taula, la mateixa de l'any passat, va començar el menjar, calçots, mongetes, carxofes, xai i botifarra per menjar, crema catalana de postres, aigua, vi i cafè, tot sense límit, 35€ per cap, no és barat però el fet de que sigui 'barra lliure' i tot sigui força bo, especialment els calçots, ho compensa.

A mig dinar vam tornar a baix ja que els capgrossos del poble estaven assajant allà mateix, veiem i toquem als gegants i i escoltem les gralles de valls, cosa que fa la calçotada més autèntica encara, o si més no, més distreta pels nens als que, després de dinar els hem d'acompanyar de nou als gronxadors on estem fins que 'els grans' acaben de dinar. Llavors comiats fins l'any vinent i tots retornem tranquil·lament cap a casa.

Un dia molt agradable, en bona companyia, amb gent amb ganes de passar-s'ho bé. Un dia en el qual m'agrada passar-m'ho bé perque el meu pare s'ho mereix però un dia en el que sempre trobaré a faltar la que sempre trobaré a faltar...

Te quiero mamá.