L'any passat va ser a Guàrdia de Noguera i
aquest a La Seu d'Urgell, i és que per 67€/dia gaudir tots 4 d'una habitació
privada (amb bany compartit això sí) en un alberg de
la generalitat amb
pensió completa i una activitat inclosa fa del programa vacances
en família
(impulsat per la Generalitat) un autèntic MUST per gaudir d'una escapada familiar
per Catalunya.
Podríem discutir les racions, la comodesa del llits i
demés coses d'estar en un alberg, i fins i tot els podríem comparar entre
ells i dir que al del 2016 l'atenció era molt millor, tot més familiar, però en
aquest en Pauilolo va estar millor amb la resta de nens. Al final, tot queda de
sobres compensat amb l'ambient i el caliu que es genera i el fet que els nens
fan amics ràpidament i es posen a jugar entre ells de seguida, de manera que
els pares fins i tot tenim alguns moments de relax.
Vam arribar a l'alberg divendres al vespre, constatant
que La Seu d'Urgell està força lluny de Barcelona. i com diu aquell, Catalunya
és un país petit, però potser no tant! Poc més vam fer que instal·lar-nos a
l'habitació i conèixer els nens amb els que vam jugar una estona a bàsquet abans
d'anar a sopar i tancar-nos a l'habitació per tal d'agafar forces per l'endemà.
Un endemà que vam començar amb dubtes, un malentés va fer que no tinguéssim disponible el picnic per dinar fora. Amb els plans trastocats vam decidir començar visitant La Seu, que de fet era la primeríssima idea ja que al ser dissabte hi havia mercat. Després d'estar una estona al parc que hi ha al costat de l'escurxador, un edifici força maco (llàstima que l'hagin pintat de rosa) ens vam dirigir al casc antic, el qual ens va agradar molt moltíssim, net i maco, i vestit de mercat amb molta afluència de gent encara lluïa més.
Vam caminar al llarg de les diferents parades del carrer Major
firant-nos una mica abans d'arribar a la catedral, sòbria i maca, amb un
aspecte bastant de fortalesa, especialment la façana encarada a la plaça dels
Homs, on hi ha el parador i l'ajuntament, també pintat d'un color peculiar...
vermell.
Vam rodejar la catedral fins el Palau Episcopal,
residència oficial del Bisbe de la Seu i co-príncep d'Andorra, per tornar pel
carrer dels Canonges, paral·lel al del carrer Major, sense tantes paradetes de
mercat, però amb cases més destacables i més oferta de restauració.
Vam vagarejar fins arribar al Parc del
Segre, on vam gaudir una
estoneta de la gent que practicava piragüisme en aigües braves, realment
al·lucinant i espectacular, tant l'esport com la composició de la situació, el
casc històric darrera, aigua 'salvatge' envoltada de verd i la serra del Cadí
al fons. Ja de tornada cap al cotxe vam entrar a la biblioteca
de Sant Agustí, situada a
l'antiga esglesia. Espectacular! Una reforma de vidre sobre l'antiga esglesia, converteix el recinte en un edifici que atrau. Edificis com aquest segur que
incrementen l'interés per la lectura. Vam agafar el cotxe aparcat a l'elegant passeig Joan
Brudieu per tornar a dinar a l'Alberg i
descansar una estoneta... si és que de jugar a bàsquet contra 7 nens a l'hora
se'n pot dir descansar! Ja per la tarda vam agafar el cotxe i vam tornar al Parc
del Segre. Ens vam colar, creiem, i hi vam entrar amb el cotxe al canal d'aigües tranquiles,
cosa que creiem que no es podia fer ja que el circuit sembla més per passejar
tranquil·lament. Així doncs, un cop vam poder sortir, que no va ser fàcil, vam
aparcar a fora i vam entrar al bar a prendre dos donuts i tres begudes (7€) tot
mirant el canal, però amb la decepció de no poder fer cap activitat. Llavors, nou canvi de plans i cap els pobles a peu del
Cadí, aquesta imatge tan bonica que ens va acompanyar els tres díes, i és que
el Cadí, mig nevat, estava preciós. De camí cap a Cava i Ansovell els nens es
van adormir, així que vam deixar de banda fer cap passejada i ens vam conformar
amb conduir per aquests paratges de muntanya, tan lluny de tot i gaudir dels
dos poblets mentre escoltàvem per la ràdio com el Barça guanyava la lliga (tal
i com ens va passar l'any passat
tornant d'un poble similar, Rupit). I de tornada, amb els nens ja desperts, ens
vam aturar a Arsèguel, que diríem que al estar més a prop de la carretera està
més arreglat. De fet, està molt més arreglat, tant que es va convertir en una
de les sorpreses més agradables del pont. Poble preciós, on a més, i ho volem
deixar per escrit, vam comprar una coca de forner inmensa per 2.10€. Vam
rematar una passejada molt divertida tot llegint els rètols de les cases berenant
a la Font del
Genil, (quatre begudes 9€), lloc molt recomenable per estar-s'hi uns díes de
desconnexió.
Diumenge tocava l'excursió programada per l'alberg. Vam
pujar caminant fins l'ermita de sant Antoni, una ermita que sembla una cirereta
al pastís de nata que seria el Cadí, i que surt en gairebé totes les
panoràmiques de la serralada. Desde ella es té una vista de 360º on hi
apareixen els pirineus, la Seu, el Cadí, i els pobles propers, a un dels quals,
Cerc, també ens hi vam apropar caminant. Cerc, és la part 'històrica' del
municipi d'Alàs i Cerc, sent el primer més gran pel fet d'estar a tocar de la
carretera, però sense tenir res d'interessant, en canvi Cerc, manté una
estructura de poble de muntanya amb una esglesia romànica petita pero bonica,
malgrat gairebé no hi viu ningú. Vam finalitzar l'excursió tornant sobre les
nostres passes fins el cotxe. Dir que en Pauilolo es va portar com un campió
fent l'excursió tot solet! Per la tarda, mentre la Mireioneta descansava una
estoneta jo me'n vaig anar amb els nens a passejar pel parc de la Valira, vam
veure, desde fora perquè estava tancat, el claustre modern, una replica del de
la catedral però amb la pecularietat de tenir caps de personatges contemporanis
com Hitler o Marilyn Monroe als capitells. Després vam passejar per la ribera
del riu Valira fins arribar al pont que uneix la Seu d'Urgell amb el barri de
Castellciutat, barri on es va ubicar la primera catedral de la Seu d'Urgell i
que actualment vol ser municipi independent. Vaig disfrutar com un nan
d'aquesta passejada per maca que és, però sobretot per fer-la sol amb els nens.
I és que gaudir d'estones a soles amb ells també és fantàstic. Ara bé, com més gaudeixo és estant els quatre junts, de
manera que un cop reagrupats ens vam plantejar que fer la resta de la tarda. La
primera opció va ser Castellciutat, on vam anar amb el cotxe tot creuant el
pont al que havíem arribat una estona abans. Però tampoc ens va semblar que
pagués gaire la pena aturar-nos així que vam tornar cap a la Seu. De fet, les
torres i ruïnes vàries del castell ja es veuen desde la carretera. Vam repassar el casc històric, el qual ens va semblar una
altra ciutat, tot el bullici de 28 hores abans havia desaparegut, de manera que
vam passejar en la més absoluta tranquil·litat, gaudint dels monuments sense
ningú al davant que surtís a les fotos i vam poder passejar per sota del porxat
que recorre el carrer major, cosa impossible el dia anterior. Vam berenar a
sota d'un d'aquests porxos, al cafè dels escoberts, terrassa molt agradable
però on ens van fotre la xufla del viatge, 15.60€. Vam dirigir les passes cap a la plaça del Carme on hi ha
un parc infantil i on ens vam trobar a una altra família que també estava a
l'alberg, els nens se la van passar jugant una bona estona, de fet ja va ser un
joc non-stop fins la nit perquè van estar jugant fins que vam tornar a l'alberg
per sopar i després, com cada nit, el joc va continuar a la sala de jocs de
l'alberg, on, amb l'ajuda d'un futbolin, un billar i una taula de ping-pong,
els nens s'ho van passar teta totes les nits de l'escapada. I així vam arribar a dilluns, últim dia de l'escapada i,
on després d'un nou partit de bàsquet i amb un picnic que tot i disposar d'ell
no el vam aprofitar del tot, vam decidir passar a Andorra, país al que feia 7
anys que no hi anàvem i que, a tots, i en especial a en Pauilolo ens feia
gràcia d'anar-hi per tal de sumar-li un país nou als nens, aquest joc absurd
però que no deixa de ser un alicient més per als nens. I res, ni quinze minuts després d'haver pujat al cotxe,
en Pauilolo ja estava al seu dotzé país, vam arribar-nos fins a Andorra la
vella on, després d'esmorzar per segon cop al bar La Mossegada per 12€ (car)
vam passejar per la seva zona peatonal/comercial i on vam arribar a les
següents conclusions. En un d'aquests locals ben posadets vam parar
per dinar, no ens venia de gust el picnic i el Coffee
Break ens va donar el que
volíem, lloc maco, de servei molt atent, i menjar bo, a més d'estar molt bé de
preu ja que vam dinar (3 que l'Aranet dormia) per 23€. Després de dinar vam anar fins Caldea, de fet, intentant
sortir d'Andorra la Vella vam anar a petar allà, on un parc gegant just davant
del centre d'aigües termals va fer que parèssim una estona, els nens manen! a
que els nens juguessin en un vaixell pirata i uns tobogans llarguíssims.
L'Aranet, ja despert, va aprofitar primer per menjar del picnic. I ja de baixada, dues aturades més, una primera al pont
de la Margineda, original del s.IX i preciós però que el passeig a l'altre
costat no va complir les nostres expectatives, de manera que ens quedem allà
mateix mirant la natura una estoneta. La segona i última aturada és una volta
per Sant Julià de Lòria, la parròquia andorrana més propera a la frontera,
força lletjota i amb un ambient cutrot, a banda de molts portuguesos, sense
voler relacionar una cosa amb l'altra. Es feia hora d'anar tornant i així ho vam fer, però
anticipant que els nens s'adormiríen al trajecte i, sobretot, treuren's el mal
sabor de l'última aturada vam decidir fer una parada extra, de nou a la Seu,
més concretament a Castellciutat, i vam fer un aperitiu a l'hotel
Castell Ciutat, un
hotel preciós on dos cokes i dos sucs de préssecs amb coses per picar ens va costar 12€. A vegades val la pena anar a aquests hotels a fer un cafè perquè et
garantitzes un lloc maco, com és aquest cas, on a més a més vam poder
contemplar la que havia estat casa nostra durant tres díes, la Seu d'urgell amb
el Cadí de fons. I així, amb un somriure que ens va retornar als llavis, vam
tornar cap a casa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada