Sant Jeroni de la Murtra

Fa molt de temps que li havia promès a là bueli que aniríem a Sant Jeroni de la Murtra, el monestir Jerònim situat al Parc de la Serralada de Marina a Badalona, un lloc on amb el col·legi hi havia anat de ben petit en aquelles excursions pujant fins la creu de Montigalà, i baixant per darrera la muntanya fins al monestir, parant de tornada a l'aqüeducte del s.XIX, tot amb partit de futbol després de dinar, per descomtat!

I per fi, diumenge hi vam anar, una excursió que em produeix certa nostàlgia a la vegada que en fa sentir una mica malament ja que penso el poc que disfrutaba, culturalment parlant, d'aquelles visites de les que recordo molt més el futbol que el monestir.

Després de pagar els 3€ de l'entrada i veure els horts que envolten al monestir, uns horts on el meu pare m'explica que hi anava amb el seu cada diumenge a comprar enciams, vam entrar al monestir.

Al pati principal observem la façana principal del monestir, la façana de l'esglèsia annexa i la torre de defensa, tot d'estil gòtic, tot molt maco, però certament, tot, en un estat de conservació justet. Com ens explica en Rafel, el guia de l'associació d'àmics del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, l'estat és el que és, les subvencions són les que són, i es fa el que es pot per mantenir el millor possible una joia del gòtic català.

Passem la porta d'entrada, que encara és l'original del segle XV, i ens projecten un video que explica la història del monestir, la seva fundació pels Jerònims amb les estades de Carles I i dels reis Catòlics, on van rebre a Colom després de la seva primera visita a les Índies (jo pensava que era el lloc on els hi va demanar permís per anar-hi), dada que tot i no estar demostrada sembla prou probable ja que en el segon viatge, un frare del monestir, Ramon Pané, se sap que va acompanyar l'expedició i s'hi va estar quatre anys a Amèrica evangelitzant als índigenes, la posterior venda amb la desamortització de Mendizabal, la compra de la filla d'Eusebi Güell, fet que va produïr que hi visquessin estiuejants que feien servir el claustre com el pati de casa seva fins arribar a l'actual vida al monestir, on ja no hi ha monjos però sí que hi ha vuit cel·les per retirar-se per 35€ diaris.

La visita continua pel claustre, obert per un costat, el que es va cremar parcialment al segle XIX i dona a l'esglesia, també mig derruïda. Tot aquest conjunt, tot i el seu estat, és preciós, no sé perqué, però em van meravellar les capelles imperfeites a Portugal, i aquesta capella derruïda, amb el claustre ple de detalls gòtics m'hi van fer pensar.

Després passem al menjador, actual capella on s'hi fan els oficis i des d'on s'hi pot veure la bodega. En aquest punt en Rafel fa que ens fixem en les pintures del sostre, sense restaurar mantenen molt bé el to original. Diu que les millor conservades de Catalunya... 'digue-ho tu també' penso jo.

Acabem la visita a la cuina i de nou al claustre, on veiem les imatges dels reis catòlics a dues columnes del monestir. Cada columna té la cara d'alguna persona important pel lloc, tot i que no de totes s'ha pogut esbrinar qui era. Amb aquesta dada curiosa sortim per on hem entrat, una visita maca que s'havia de fer.

Rematem el dia dinant en familia tot celebrant els 65 de la 'senior', al restaurant el racó d'en Feliu, a Vilassar de Dalt. Lloc on ja havíem anat quan vam visitar el Revela·t i d'on repetim el veredicte, és menja prou bé, aquest cop un menú de cap de setmana amb 4 primers de pica pica (el rissoto va triomfar) i 3 segons per triar-ne un més postres i begudes, 25.75€. Però el millor és que té zona perquè els nens juguin.

Del poble no vam visitar gaire però ja el donàvem per fet de la visita anterior. A més a més en Pauilolo tenia deures i no volíem que se'ns dormís al cotxe.

Bon dia en família i un pendent tatxat!