Diari d'abord. Anada

Després de la nostra ruta entre vinyes per la part alta de Bandol, vam arribar a Tolon amb temps de sobres per agafar el vaixell cap a Còrsega. En el que no pensàvem era en el caos circulatori que suposa creuar l'avinguda de la república amb tots els cotxes que, com nosaltres, anaven al port a agafar un ferry. Vam estar-nos més d'una hora per creuar aquest carrer, una mica nerviosos per l'hora, vam veure l'estadi de rugby de l'equip local, un dels millors equips d'Europa en l'actualitat i ens vam emprenyar amb els 'llestos' que es volien colar cap el port a última hora sense haver fet la cua de rigor. Típic en aquests casos.

Per sort, superat aquest obstacle, tot va anar força ràpid, ens van demanar el bitllet i ens van fer obrir el maleter però sense fer cap escorcoll (difícil veure res), només ens van preguntar si duïem gas i al respondre que no, ens van fer passar per una cua per la que vam pujar al vaixell en un momentet. Vam veure militars, però aquests estaven molt relaxats la veritat. Sense tenir present la caravana anterior, l'embarcament va ser molt més àgil que amb Grimaldi de dos anys abans, on vam esperar molta més estona al port de Barcelona i on només va poder entrar el conductor amb el vehicle, la resta de la familia va haver d'entrar a peu.

Un cop a dins, malgrat les comparacions són odioses, tocava fer-les respecte al viatge a Sardenya, el vaixell era vell, com el Grimaldi, i potser més petit, però ens va agradar més potser perquè no voliar aparentar res (la imatge d'aquell senyor cantant al Grimaldi em va marcar de per vida), i potser al ser més petit, no hi havia (tanta) gent tirada pel terra. Senzillament està muntat com un tren d'aigua per anar de Tolon a Còrsega. El nostre camarot, llàstima, només hi havia tres llits (ja ho sabíem perquè l'Aranet l'havíen comptat com bebè) i va haver de compartir llit amb la Mireioneta. Això sí, era un camerot exterior! Una petit ull de bou ens ensenyava l'inmensitat de l'oceà.

El millor, sense dubte, va ser que la piscina va estar oberta una llarga estona, cosa que amb Grimadi no va passar, i en Pauilolo no la va perdonar, s'ho va passar teta banyant-se i tirant-se a l'aigua com el 'playero' en el que s'ha convertit, fins i tot l'Aranet es va voler banyar. Sembla que això del vaixell li va agradar perquè es va passar la resta del viatge dient que en volia agafar més.

Quan el vaixell va salpar nosaltres vam anar al bar a sopar de 'picnic' i despr'es allà mateix els nens van poder jugar en una mini-àrea de jocs, en això Grimaldi guanya de golejada, però com feia fred i no havíem agafat roba d'abric, vam tornar cap a l'habitació.

Vam dormir millor del que pensàvem, i el mar va estar en calma en tot moment. La púa era que el vaixell arribava a les 7 a Ajaccio, i com tot va anar puntual, va tocar llevar-se molt d'hora (a les 6 ja s'havia de deixar el camerot), vam allargar tot el que vam poder però els constants avisos per megafonia i els membres de la tripulació (que no eren els més simpàtics tot sigui dit) picant a la porta van fer que fòssim força obedients.

Miraculosament, ens vam llevar tots de força bon humor malgrat l'hora que era i vam poder sortir a veure com el dia començava il·luminant l'illa de Còrsega, illa que ens esperava per ser descoberta i a la que vam desembercar en un tres i no res, de manera que a quarts de vuit ja conduíem pels carrers de la seva capital, Ajaccio. Certament, molt bé per Corsica Ferries (potser massa i tot perquè ja ens hagués pogut deixar dormir una mica més!)