Còrsega desde Barcelona

 

Còrsega era l'objectiu principal del viatge, la zona a explorar i conèixer, la zona a la que deixes llocs 'per quan tornem', però on saps que probablement no hi tornaràs. 

La vam triar després del típic 'brainstorming' per decidir viatge d'estiu, degut a la gran experiència del viatge a Sardenya de fa dos anys, i com vam fer llavors, volem fer una mica de resum de les nostres sensacions i experiències dels 12 díes en els que vam estar voltant l'illa. Moltes coses ja estaran en d'altres posts d'aquest diari, però mira, teníem ganes de fer aquest post per resumir, com ja hem dit, l'objectiu del viatge.

D'entrada, el primer que crida l'atenció és l'illa en sí mateixa, tenint una tercera part de l'extensió de Sardenya, degut a la seva orografia, una muntanya al mar, com es diu, fa que l'illa es faci gran, ja que qualsevol desplaçament acaba sent molt llarg ja que exceptuant l'arribada a Bàstia on hi ha un tram d'autovia, tota la resta són carreteres de muntanya, en les que has de tenir cura de les pujades, les baixades, els revolts, i sobretot dels conductors, i és que hi ha un percentatge molt alt de conductors amb un estil molt agressiu.

Aquesta conducció és un reflexe més del caràcter cors, un caràcter dur del qual ja estàvem avisats abans d'anar-hi. Hem pogut comprobar que els tòpics de gent ruda i poca amiga dels turistes, de gent que es refugia a les muntanyes des de temps pretèrits per evitar invasions, abans de pobles guerrers i ara de turistes, són certs. Pràcticament no hem establert converses amb locals a banda del propietari de la nostra casa d'airbnb a Corte i l'amo del bar a Casuccia.

I mira que hi havia temes interesants per parlar, com la situació política d'una illa que pertany a França però amb moltíssima influència italiana, l'idioma autòcton, el cors, és molt semblant a l'italià, i l'arquitectura, és directament toscana- Part de la població demana la independència i ser un estat propi, fins i tot amb actes violents, nosaltres no vam veure més que molts cartells on el francés ha estat tatxat i substituït pel cors. Vam veure aquest sentiment especialment a Corte, fruit segurament de ser la ciutat universitària i cultural de l'illa i voltants, a les zones turístiques poqueta cosa.

Una frikada que ens va sobtar de la gent de Còrsega és la falera per sopar fora, vam veure gent que posava taules particulars, a qualsevol lloc al carrer, tradició rural de mitjans del s.XX que es manté intacte a Còrsega.

Per cert, la gent parla francés i molta gent diu que parla italià, llavors comencen a barrejar el cors amb l'italià i surt una cosa estranya. Va ser divertit veure com en una conversa de 3 frases podíen aparèixer paraules de quatre, si parlàvem anglés, i fins i tot cinc idiomes diferents, si nosaltres o fins i tot ells intentaven ficar alguna paraula en espanyol.

Una altra de les coses sobre les que val la pena reflexionar és sobre la gatronomia. Dir que és més aviat normaleta, o com a mínim nosaltres no vam saber trobar-li el seu què, els vins correctes, de fet un Patrimonio que vam portar està molt bé, però a l'hora de menjar, embotits fumats, que mai entendrem perquè els fumen, els formatges, incloent el famós Brociu, bé, però res sorprenents al igual que les carns, amb la sorpresa dels 'callos' a Corte, i que les postres, on potser sí que criden l'atenció els canistrelli. El que més ens va agradar van ser els peixos que vam menjar a Piana i a Sagone. El cafè, horrible.

Una cosa important abans d'anar-hi a una illa són les platges, doncs bé, Còrsega té platges i cales espectaculars amb una aigua blau turquesa fascinant. Ens vam enamorar de la d'Ostriconi. Però degut a la peculiar orografia de l'illa n'hi ha poques, menys que a Sardenya. Per altra banda, una de les coses que més ens ha sorprés en aquest viatge ha estat la bellesa dels ports a Còrsega, Sagone, Bonifaci, Bàstia... Autèntiques postals.

Hi havia força turisme però tret de la platja de la Palombaggia i Portoveccio no estava massificat (potser Bonifaci per la nit també), suposem que l'estat sociopolític actual a França ha 'ajudat', però també volem pensar que la idea de turisme sostenible de Còrsega, sense cadenes hoteleres ni de restauració, i molt poquetes de les comercials, FNACs, IKKs i poca cosa més, ajuda molt, i nosaltres ho celebrem.

Principalment hi havia francesos i italians, com és lògic, després alemanys, anglesos i holandesos. D'espanyols no molts, segurament per la falta de ferry des de la península, però és sorprenent la falta d'indicacions, follets turístics, etc, en espanyol. Diria que vam veure més informació en neerlandés que en la llengua de Cervantes.

Tot i que la falta d'espanyols també pugui ser deguda al tòpic de que Còrsega és un destí car, per nosaltres no ho ha estat gaire, això no vol dir que sigui una ganga, però al final, tenint una mica de cura ha costat si fa no fa com el viatge de l'any anterior a Bulgària i Macedònia, Algunes reflexions pel que fa a les despeses serien:

• Els llocs cars, o els capritxos es paguen molt cars, així que llogar hamaques i parasols descartat, al igual que sopar als ports de Portoveccio.
• Sempre ens quedarà el dubte de si vam tenir sort o no pel fet que el mar estigués mogut i no poguéssim fer l'excursió per les calanques de Piana, ens hagués augmentat el cost del viatge, però ens vam perdre una de les principals atraccions turístiques de l'illa.
• L'allotjament al centre és molt més barat que al sud i que la costa en general. Nosaltres hem descobert que els càmpings francesos són de luxe i baixen molt el pressupost.

Per cert, el mite de les targetes de credit queda desmentit, hem tingut 0 problemes per pagar amb targeta i hi ha caixers automàtics a tots els pobles mitjans / grans,

Algunes curiositats que també ens van sorprendre van ser:

• 
  La quantitat d'ocells espectaculars que sobrevolen l'illa, àligues o falcons, o tots dos, no ho sabem, sobretot per Corte i la Castanaccia. Però el més especial va ser l'ocell que vam veure al mirador de Piana deixant-se caure en picat intentant caçar.
• L'olor a figues de l'illa, potser per l'època en la que hi vam anar però realment era molt agradable.
• No ens podem dexar la muntanya que hi ha anant de Corte cap al nord, la nostra Montserrat corsa.
• El Citroen Mehari, que quan el veus per primer cop et sembla horrible, però vas canviant d'opinió conforme el vas veient, i és que n'hi ha un bon grapat, fins que acabes mirant quan costaria un.
• I per últim una de les coses que més ens ha marcat de Còrsega. Els bombers, la quantitat inifinita que hi ha, gairebé sempre en circulació i molts cops a tota pastilla amb la sirena posada. Segurament és un lloc delicat amb alt risc d'incendi on òbviament més val prevenir que curar, però també ens va donar la sensació que molts cops eren maniobres per impressionar al personal.