Mampares, pallassos i consellers en cap a Sant Boi

Que la mampara que volem pel bany que estem reformant només estigués al Leroy Merlin de Sant Boi va ser l'excusa per conèixer una altra vila del 'cinturó vermell' de la província de Barcelona.

Una ràpida lectura a la viquipèdia i al web de l'ajuntament la nit anterior ens va informar ben poc de la ciutat, que si bé està clar que no és un MUST turístic, sí que té coses interesants, com correspon a una ciutat de més de 80000 habitants.

Vam començar fent els deures, comprant el que volíem i més al Leroy Merlin de la caòtica (com a mínim per nosaltres) zona comercial de Sant Boi, on, ja que hi érem i per guanyar temps, vam dinar al McDonalds d'allà mateix alimentant el nostre esperit consumista abans de començar la visita.

El primer que vam veure va ser un dels edífics més característics de la vila, l'antic manicomi, edifici que sembla una presó demostrant clarament com es tractaven als malalts mentals no fa pas tants anys. Per sort, Sant Boi ha tret profit del seu passat i actualment és un lloc de referència en temes de salut mental comptant en l'actualitat amb dos hospitals psiquiàtrics.

Vam aparcar a la plaça Catalunya, lloc històric on es va celebrar la primera diada de l'11 de setembre post Franco, l'any 1976, i lloc d'actualitat ja que la setmana passada es van celebrar 40 anys de l'efemèride amb un acte dels partits d'esquerres, una setmana després només vam veure un mosaic al terra conmemorant la data, una estàtua homenatge a Oriol Martorell, una mini-fira on la Mireioneta es va firar i un gelat a la Jijonenca, on a la barreja de granissat i llimona amb orxata li diuen canari.

La següent i última parada del dia, va ser al centre, vam deixar el cotxe a la zona blava de l'estació de FFCC (1.5€ dues hores) i atravessant les galeries Gater ens vam plantar a la plaça de l'ajuntament. Paga la pena dir que fins que ens vam apropar el centre, Sant Boi no ens estava agradant gaire, normal en una ciutat que va crèixer brutalment al s.XX amb la migració des del Sud d'Espanya. En certa manera, aquests barris perifèrics em recordaven a Badalona, on tot i trobar algun edific destacable, com per exemple el modernista edifici de can Massallera, actualment un casal, són construccions i construccions d'edificis.

El centre és diferent, hi roman un aire de poble petit i tranquil, de fet ens va sorprendre el poc comerç que hi ha per aquí (tothom hi deu anar a la zona comercial) i en conseqüència la poca gent passejant pel carrer major o els seus voltants, tot i que potser tothom estava amuntegat mirant l'espectacle de circ al carrer a la plaça de l'ajuntament i patrocinat pel mateix consistori. Nosaltres vam veure al surfer clown, a vegades molt bé, a vegades falt de ritme i a vegades sense tenir clar cap a quin públic estava dirigit. Creiem que el tema dels pallassos avui en dia és complicat.

Després vam pujar fins l'esglèsia de Sant Baldiri (antic nom de Boi), situada en un entorn molt i molt agradable. En ella està enterrat Rafel de Casanovas, donant significat als moviments de la diada. I és que Casanovas va viure i morir a Sant Boi, just davant de l'església a la impresionant casa de can Barraquer (el seu fill) des de que li van ser confiscades perpetuament totes les seves propietats. Poc més que la seva tomba vam poder veure de l'església, amb aquesta mania de tancar-les al públic quan no hi ha ofici.

Vam recular que feia baixada per rematar la visita passejant pels carrers i passatges del casc antic de Sant Boi, tot veient algunes cases modenistes, com cal Ninyo, i fent un mos al bar sense noms, on 4 begudes i unes croquetes ens van costar 10.50€. Ens quedem en l'agradable que ens va semblar aquesta zona, a l'altra banda de Barcelona però amb unes vistes privilegiades a Collserola. No hi aniríem a viure, però per una tarda va estar molt bé.