Monitoritzant Navata i Roses

Una de les típiques frases viatgeres és una de Nelson Mandela en la que deia...

"No hi ha res com tornar a un lloc que no ha canviat per adonar-te'n de quant has canviat tu"

Fa uns 8 anys vam anar a Torremirona per feina, una urbanització amb hotel i camp de golf que, després de la nostra visita de la setmana passada podem dir que continua igual de ben posada i és igual de pija que llavors, en canvi nosaltres...

...Nosaltres ja no, nosaltres ja no som dos, sinó quatre, amb d'altres preocupacions i objectius, ens han passat i hem fet coses per canviar, en segons que més i en segons que menys, però tot i així, considerem aquest canvi o evolució força positiu però sempre amb coses a millorar.

Ara bé, dins d'aquesta evolució no entra anar a aquest tipus d'hotels a no ser que trobem gangues, o, com era el cas, que tinguem una excusa, la nostra era que la Mireioneta havia de treballar a Figueres l'endemà. Vam pagar 110€ per dues habitacions dobles inmenses amb terrassa que donaven a un carrer del camp de golf.

A mitja tarda vam arribar al recinte i vam iniciar la nostra sortida anual a la costa brava, que aquest any s'ha fet esperar. Ara bé, amb la calor que ha fet aquest setembre ha pagat la pena. Vam gaudir de l'hotel d'una estona , o millor dit, de la seva piscina, que com tot l'hotel està molt ben posadeta, això si, l'arbre que 'corona' el turonet al voltant de la piscina queda molt mono, però li treu un parell d'hores de Sol a l'aigua!

Un cop refrescats (havíem arribat a 36º) vam anar a Navata poble, que de fet és el municipi al que pertany la urbanització, i li vam donar una volta. No és comparable a pobles com Peratallada o Monells però és d'aquest tipus sense ser tan espectacular ni tan orientat al turisme, però entre que vam passejar durant la posta de Sol i que ho vam fer sols, el vam gaudir molt. El detall de les 'fonts manuals' ens va encantar! Vam acabar sopant al bar El Sindicat, molt bo, ens va sorprendre perquè no les teníem totes però per un sopar ràpid, molt recomenable.

L'endemà mentre la Mireioneta treballava jo em vaig quedar a l'hotel, o millor dit a la piscina, amb els nens, la veritat és que senta bé estar al mig de la natura i a l'hora ple de comoditats. Quan la Mireioneta va tornar encara es va remullar una estona i jo vaig llegir el diari. Tranquil·litat...

Després ens vam dirigir cap a la costa, fins a Roses, vam creuar la ciutadella, que vistes les de Còrsega, la vam donar per vista molt ràpid i vam creuar el poble, del qual creiem que és millor mirar cap a la platja que cap el poble, fins enfilar-nos cap el parc natural del Cap de Creus, vam circular per aquest paisatge agreste, gaudint de les vistes de les cales i de com de retallada és la costa Brava, fins i tot a vegades l'altra banda de la badia sembla una illa. A més a més, una boirina li donava un aspecte místic molt peculiar.

Vam passar la cala Montjoi, decebuts perquè del Bulli només queda la porta principal i perquè la cala en sí ens va semblar bastant lletja, i vam arribar a la cala Pelosa, al nostre parer molt més maca (això sí, l'aigua no és turquesa com a Còrsega). Cala recollideta, envoltada de penya segats i vegetació on no hi havia gaire gent. Després vam fer la tan esperada paella, que finalment només la podem catalogar de correcte, al xiringuito la Pelosa, tirant a caret i pensant que el proper com vindrem en el nostre vaixell ;p perquè ens portin la paella fins allà en la barca que tenen per transportar gent i menjar entre els iots i el restaurant.

Nosaltres però, com som 'plebe', després de dinar vam posar les tovalloles i el parasol a la sorra... i '¡al agua patos!' en Pauilolo es va atrevir a llençar-se desde el moll a l'aigua, l'Aranet va fer 'magdalenes de sorra' i tots dos em van acompanyar en una mini-excursió pel camí de ronda (hi ha una garita a la mateixa cala). Em vaig fer dues promeses, la que ja tinc fa molt de que quan siguin una mica més grans el farem sencer i comprar-me unes sabates de riu per poder caminar sense destrossar-me els peus.

Vam tornar al poble i després de donar un parell de voltes amb el cotxe vam decidir que el millor que podíem fer era aparcar al passeig marítm i passejar i jugar a la amplíssima platja de Roses, una mica de voley-platja i una altra de parc-platja fins que el Sol es va acabar de posar tot il·luminant el castell de Butaranya.

Vam sopar unes hamburgueses molt bones (les dels grans, les dels nens no tant), al Lounge Ona, un lloc fashion a peu de platja on hi vam estar molt bé, també molt recomenable, i amb això vam finalizar el dia i l'escapada.