A tota VElocitat

Ja vam dir que un dels principals atractius d'aquesta escapada era agafar l'AVE, doncs la Mireioneta només l'havia agafat una vegada i la resta de la família érem verges en la Alta Velocidad Española.

I com acostuma a passar a les cròniques viatgeres, el que anhelavem ja està fet. Hem arribat a Sevilla després d'un viatge llarg però molt còmode i on els nens s'han portat molt bé.

La ventatge extra de viure a un minut de l'estació de rodalies, i que el bitllet fins a Sants sigui gratuït han fet que arribar a L'AVE hagi estat molt fàcil. Després de la canada de prendre quelcom per fer temps a Sants, 10€ per una fanta, un tallat, un gelat i un kit kat, hem pujat al tren i a gaudir de creuar Espanya en 5h 30', arribant a 300km/h i amb una puntualitat suïssa.

Només teníem 3 seients ja que l'Aranet contava per nen, però gràcies a butaques buides hem anat asseguts tots 4 excepte al trajecte entre Saragossa i Ciudad Real, on el petit dormia la migdiada.

Apropant-nos a destí, i malgrat la comoditat del tren, molt recomanable per aquest trajecte, el cansament per la durada s'ha notat al vagó, on l'activitat general (i dels nostres fills en particular) ha augmentat.

També al tram final la Mireioneta ha practicat una de les seves aficions preferides de viatjar, i s'ha posat a parlar, amb una senyora de Còrdova primer, i amb un matrimoni sevillà després. Conclusions (política de banda) que hem de visitar Còrdova amb visita nocturna a la mesquita, i que els de Còrdova els hi tenen més ràbia als de Sevilla que no pas a l'inrevés. Normal en la comparació del vingut a menys.

I així hem arribat a Sevilla, un desplaçament que creiem molt millor que l'avió on l'únic però és, igual que a l'avió, l'excessiu preu del bar: 7.7€ dues cokes i unes patates.