Trobada de l'AE Boet Mataró

La millor excusa per convençer a la Mireioneta del pal que suposen els partits de bàsquet d'en Pauilolo els caps de setmana va ser barrejar-ho amb la possibilitat de fer escapades per gaudir i conèixer nous indrets de Catalunya.

Aquest dissabte en Pauilolo va jugar la trobada nadalenca organitzada pel Boet Mataró. A quarts de deu del matí ja entràvem a Mataró per la seva entrada més característica, la de la rotonda de la Laia l'arquera, un dels símbols més reconeixibles de Mataró, situat al Pla d'en Boet, lloc de fàbriques, bars i discoteques conegudes del passat, i on els dissabtes es celebra un mercat setmanal que va dificultar encara més l'aparcament, i és que el pavelló Eusebi Millan, on es feia la trobada, també està en aquest polígon al sud de Mataró.

La trobada va consistir de tres partits contra equips amb molts nens de segon, i tot així, la nostra actuació va ser molt digne, vam empatar dos partits i en vam perdre un (recomptes oficiosos perquè a les trobades no hi ha ni acta ni marcador), i una nova medalla per a la nostra col·lecció.

Al acabar els partits, amb tota la família que havia vingut a veure jugar a en Pauilolo vam anar a dinar al passeig marítim de la ciutat, un passeig que segueix la tònica dels ports del Masnou, Montgat o Badalona, essent un lloc molt tranquil per passejar, amb molts iots amarrats i uns quants locals lluitant per sobreviure davant la, segons el nostre parer, ultra massificació de ports al llarg de la costa nord de Barcelona.

El dinar va ser al Mercat de Peix, on hi ha una serie de menús força bé de preu, vam triar un amb xanquet i paella de 15€ i un altre amb xipirons i orada de 18, incloent tots dos amanida, aigua, vi i postres, però hem de reconèixer que la qualitat no era ideal, especialment la de la paella que no valia res. Tot i així, com amb nens arriba un punt on la qualitat del menjar no és el més important, tant el restaurant com el passeig estan molt bé per l'esbarjo de les criatures.

Després de dinar vam caminar fins al casc antic de Mataró, una ciutat en la que la Mireioneta i jo feia anys que no hi posàvem els peus i que ens va sorprendre molt i molt positivament, ensenyant-nos com et mires de diferent les coses segons la teva edat.

Un cop passada l'estació, feta amb el mateix motlle que la de Badalona, vam pujar pel carrer de sant Agustí, on un seguit de precioses cases modernistes ens van començar a fer veure que Mataró és una gran ciutat, de fet, és una ciutat prou lluny de Barcelona com per tenir identitat pròpia i sense competència al nord, ja que no hi ha cap altra ciutat fins Girona, fet que li dona una gran importància a l'hora d'aglutinar gent. De fet, l'accent ja es nota més ovolar.

Vam arribar a la plaça de santa Anna on hi ha la fira de Nadal i vam pujar la riera fins l'ajuntament, en aquest tros de passeig, el modernisme s'expressa majestuosament en diferents cases de la vila. Darrera de l'ajuntament hi havia un concert de rumba pels nens, però en Pauilolo no tenia gaire ganes de ballar, així que vam vagarejar fins arribar a la basílica de santa Maria. Ens vam aturar al forn la Xica, a la plaça del mateix nom, on vam berenar per 12€, lloc molt agradable, d'aquells que la Mireioneta detecta abans que ningú i, que ens va deparar una història molt especial...

Al forn hi havia una exposició de fotos molt bones titulada 14 batecs, la Mireioneta, en veure una d'un noi al Salar de Uyuni, es va girar cap al cambrer i li va dir... què ets tu el fotògraf? la reposta va ser afirmativa i va començar una conversa distesa amb en David Monfil, fotoperiodista i encarregat del lloc, un noi que ha fet diverses i importants col·laboracions amb revistes i llibres de fotoperiodisme. Vam xerrar sobre la combinació, o la dificultat de combinar una passió i la vida personal. Viatjar i la familia, Dues activitats que enriqueixen i omplen per igual.

Entre d'altres coses en David em va confirmar que la Lonely Planet Traveller, la revista, va prescindir dels col·laboradors d'aquí, i tradueix els articles de l'edició anglesa... bé, doncs potser amb aquestes decisions al final la revista perd dos seguidors i en David els guanya. David, tot i les dificultats esperem veure fotoreportatges teus i tornar algun dia al teu forn per continuar parlant de viatges i fotografia!

Vam tancar la passejada gaudint de l'ambient nadalenc al carrer Barcelona on, en una farmàcia, a l'Aranet li van pintar la cara de dinosaure volador i a en Pauilolo de ratpenat blau abans de tornar a la fira on una estona llarga d'atraccions ben merescuda pels nens, va tancar una ciutat que ens va agradar molt més del que pensàvem i que, si no estigués tan lluny de Barcelona... no seria Mataró.