Sevilla primera part

Al sortir de l’AVE vam agafar un taxi per anar fins al nostre primer allotjament a Sevilla, més concretament al barri de Triana. Creuant la ciutat vam veure que Sevilla estava molt guarnida de Nadal.

El primer dia d'exploració el vam començar per la plaça de Cuba, lloc des d’on va sortir l’exploració de Magallanes i Juan Sebastián el Cano i que va convertir al segon en el primer home en donar la volta al món, Magallanes va morir durant el viatge.

Nosaltres ens vam quedar amb un objectiu menys ambiciós, un creuer pel Guadalquivir entre els pavellons de l’exposició iberoamericana de 1929 i la cultural de 1992, sortejant part dels 10 ponts que té Sevilla, alguns tan coneguts com el de Triana, que en realitat és el pont d'Isabell II, o el de Calatrava, a banda de la munió de regatistes que omplen el riu fent esport. Vam veure molts anglesos entrentant-se de valent aprofitant el clima de la ciutat.

Durant el recorregut es veuen alguns dels edificis característics de la ciutat, la Mireioneta es va fer un bon tipus de fotografiar la Torre del Oro i les vistes de les cases del barri de Triana, en una panoràmica difícil de gaudir des d’un altre punt.

Un cop acabat el passeig pel riu i després de dinar, vam recorrer part del passeig de les Delicias fins al costurero de la Reina un curiós edifici en forma de castell mudejar on hi va residir la mare d’Alfons XII, tot i que normalment era on hi vivia el guarda del veí Palau de San Telmo, inmens i recarregadíssim, que és la seu actual de la junta d’Andalusia.

Creuant el carrer vam arribar al parc de María Luisa, un parc a l'estil dels grans parcs coneguts (la Ciutadella, el Retiro, Hyde Park, Central Park,..) però que acull un dels edificis més espectaculars de l’estat espanyol i al que hi vam anar després de donar-li de menjar als ànecs, la plaza d’Espanya, edifici construït per l’exposició iberoamericana de 1929 i que actualment es la delegació del govern, llàstima que no es respectés la Idea original de que es convertís en universitat sinó que el regim el va convertir en la capitania general.

Se’m fa impossible descriure el conjunt arquitectònic que formen els espais destinats a cada província, els arcs de darrera, els ponts, el llac,... fent-li justícia, el millor que puc dir és que si es va convertir en Naboo, la ciutat on va governar la reina Amidala, deu ser perque és realment meravellós.

Després d’una estona jugant al parc (on nens sevillanos ens van prejutjar de bones a primeres d’independentistes, fet que em va posar trist) i contemplar la Glorieta de Becquer descrivint els diferents tipus d'amor al mateix parc, vam tornar cap al centre vorejant la fàbrica de tabacalera, la primera fàbrica de tabac d’Europa (crec) i un altre dels edificis majestuosos que hi ha a Sevilla, de fet, és l'escenari de l’òpera Carmen, com a dada curiosa, notar que la fabrica de tabacs SI que s’ha convertit en universitat, si més no, curiós.

Passejant pel carrer de San Fernando, on hi ha el famós hotel Alfonso XIII, parlem de com de maca es aquesta ciutat, realment l’estètica sevillana dona per molt i els diferents registres conjuguen molt bé. A més a més, l'última vegada estava tot aixecat d'obres, així que per a mi, gairebé sembla una ciutat nova.

Vam enfilar l’avinguda de la Constitució, una de les principals artèries de la ciutat, guarnida amb llums de Nadal i plena de gent fins la Catedral, la qual vam vorejar. Es va fer de nit mentre jugàvem al pilla pilla i fotografiàvem la Giralda, de manera que quan vam tornar cap a casa la plaça del Triomf, l’avinguda de la Constitució i la puerta de Jerez ja havien encès l’enllumenat de Nadal, cosa que va fer més amè el camí fins a l’apartament.

L’endemà vam plantejar un dia diferent, vam travessar el Barri de Triana, antic barri d'alfarers, toreros i flamenques, caminant a estones pel carrer Betis, vorejant el riu que separa el barri de la part més senyorial i perdent-nos pels carrers de cases grogues i preciosos patis andalusos fins que vam arribar al pont de Triana, que vam creuar per tornar a la Sevilla més cèntrica. Vam caminar fins l’estació de busos de la plaza de Armas on vam agafar un per arribar-nos a Santiponce, on vam visitar les restes romanes d’Itàlica, primera ciutat romana d’Al-Andalus i bressol de fins a tres emperadors romans, dos d’ells ben importants, Trajano i Adriano.

El conjunt, d’entrada gratuïta, té un amfiteatre en un estat correcte, pel que et pots passejar per la sorra i pels túnels tranquil·lament (les grades estan força malament) i les runes de la ciutat on hi ha una sèrie de mosaics alguns dels quals estan molt ben conservats/restaurats, i que valen bastant la pena. Segons sembla, aquí han rodat part de la setena temporada de Joc de Trons.

Després de dinar vam caminar fins el teatre romà, a uns 10 minuts de la resta, però està tancat fa un any i mig, així que vam tornar cap a Sevilla.

De nou a la capital andalusa vam tornar a Triana pel pont del Cachorro, el qual ofereix unes vistes esplèndides del riu Guadalquivir amb el pont de Triana i la torre del Oro al fons i vam rematar el dia i la primera part del viatge a Sevilla vagarejant per aquest barri d’alfarers, cofradías, torers i flamenques, un barri amb una essència especial fins i tot dins de Sevilla.