IIIª calçotada D.O.

Si quelcom es fa tres anys seguits es pot considerar tradició no? Així doncs, ahir vam anar a la tradicional calçotada que organitzen els amics del meu pare a Casa Félix, a Valls. Acte que ha anat evolucionant però del qual no podem oblidar el perquè hi anem, i recordar que malgrat érem 19 i ens ho vam passar molt bé, sempre faltarà una persona.

Alla, per 32€ gaudeixes d'un lloc gran i apte per nens, que poden jugar arreu amb tranquil·litat i segurat. Pots començar veient com fan els calçots -a terra, la manera tradicional- . Un cop a taula, l'atenció és meravelliosa, i la quantitat i la qualitat s'agermanen en calçots -brasejats amb espècies-, mongetes -arrebossades-, escarxofes -sublims-, carn -xai i butiffarra blanca i negra- vi -negre, rosat, blanc- i cava i crema catalana per tancar la tradició com Déu mana.

Però abans d'això, i per tal d'aprofitar l'excursió, ens havíem apropat a Puigpelat, un poble a tocar de Valls, tal i com vam fer l'any passat amb Vallmoll per tal de conèixer més la zona. Valls ja el vam conèixer en la primera calçotada.

Puigpelat no té gaire historia, de fet és força lletjot i només es salva el portal d'arcada gòtica que és l'única resta de les muralles medievals de la vila. Bé, i l'espectacular cafè que li van posar a la Mireioneta al bar del poble, un bar autèntic al costat de l'esglesia on hi ha una làpida del s. XIII -hi feien ofici, així que no vam entrar-. El bar en qüestió, local molt petit, on vam conviure 20 minuts amb els locals i on als nens els hi van regalar galetes i patates! Vam pagar 5.65€ per l'anomentat cafè, una cocacola i dos sucs de préssec però sobretot, és que va ser un d'aquells moments...

Però si l'excursió va merèixer la pena va ser perquè ens vam trobar el camp de Tarragona amb els ametllers florits. Centenars d'arbres plens de flors blanques i roses, una imatge preciosa que no havíem vist -o no recordàvem- en les anteriors visites i que va deixar un tret diferencial i únic per recordar aquesta.