Monitoritzant Terrassa

Seguint amb la sèrie monitoritzant... iniciada el passat setembre amb Navata i Roses, vam aprofitar un dia de feina de camp de la Mireioneta per visitar Terrassa, una de les ciutats que formen el cinturó cada cop menys vermell de Catalunya. A Terrassa però, encara mana el PSC. Ciutat ubicada a la corona dos del país, fet que li confereix una llunyania de Barcelona ideal per ser referència i atraure gent i activitat de pobles veins, com també passa a Mataró per exemple. Fet que està produïnt una crescuda demogràfica imparable i que ha portat a Terrassa a ser la quarta ciutat en nombre d'habitants de Catalunya i, molt al meu pesar, a que segurament avanci en breu a Badalona, accedint al podi de les ciutats més habitades.

Després de circular per la zona universitària per acabar aparcant més enllà del parc de Vallparadís, a les 11:30 era assegut a la cafeteria de l'hospital Mútua de Terrassa on havia quedat amb la Mireioneta. D'allà vam iniciar la passejada per tal de conèixer la vila.

Vam passejar per l'agradable centre peatonal, comú a moltes viles catalanes i, on com en aquelles on el tèxtil va ser important a finals del s.XIX i principis del XX, està farcit de cases modernistes. Després d'una cocacola al bar nova font vella, vam visitar (3€ l'entrada) una de les més destacades, la casa Alegre de Sagrera (3€), un autèntic Palau reformat pel matrimoni Alegre, de família nou rica gràcies al tèxtil, i Sagrera, de família burgesa de gran llinatje vinguda a menys que aportà la casa al matrimoni.

La casa és tan inmensa com freda, la caldera de carbó es va espatllar i la família no la va poder arreglar. Et dóna una mica la idea de com vivíen el burgesos catalans a principis del segle passat, una casa on contant el servei, ubicat en una ala de la casa amb accés independent, hi van arribar a viure 15 persones, però la falta de mobiliari, la família se'l va emportar quan va vendre la casa, fa que no es disfruti del tot. Sobretot a la planta superior on les habitacions mostren exposicions d'altres coses egarenques. Ara bé, la planta de baix és impressionant, especialment el saló, el menjador per les ocasions especials i, sobretot, la saleta amb vitralls que dóna al jardí. Preciosa.

Vam continuar passejant fins la plaça vella, lloc on els minyons de Terrassa van aixecar el primer castell de 10 de la història i, on l'esglesia de l'esperit Sant, lletja per fora i curiosa per dins es constitueix com catedral des de fa 10 anys quan es va tornar a crear el bisbat de Terrassa.

Pel carrer cremat vam accedir a la torre Palau, únic vestigi que queda de la ciutat medieval i símbol de l'actual, abans d'arribar a la plaça de l'ajuntament, on vam creuar pel mercat de la indepèndencia per arribar a la rambla d'Egara, nom romà de Terrassa, la vam creuar per apropar-nos fins la masia Freixa, una empresa tèxtil espectacularment reformada amb un aire molt gaudinià i actual oficina de turisme.

Tornant a la rambla vam pujar fins la fàbrica tèxtil Vapor Aymerich, actual museu de ciència de Terrassa, on no vam entrar ja que el vapor, o una rèplica d'ell (per nosaltres de la Betsy de Cars) està exposat a fora.

Vam desfer camí, aturant-nos per dinar al Pautèntic, a la plaça vella just a tocar de la Catedral, on vam pagar 10.80€, per un menú molt vulgar a base lasanya de bolets, lluç i postres. De fet l'oferta gastronòmica de Terrassa ens va decebre.

Mentres dinàvem van caure quatre gotes que van deixar el dia lleganyós i que van fer que el parc de Vallparadís no lluís amb el seu màxim esplendor, de fet, vam contemplar la cartoixa des de lluny per la mandra a apropar-nos que ens havia encomenat el dia.

On sí que ens vam arribar va ser a la seu d'Egara, un conjunt arquitectònic format per tres esglésies on destaca la romànica de sant Pere. Ens va semblar certament espectacular i digne de ser considerat d'interés turístic de primer ordre. La nostra queixa però, fa referència a l'horari, tancar de 13 a 16 és criminal al nostre parer (i això aplica a tot el museu de Terrassa).

Una passejada molt agradable per les cases baixes de l'encantador barri de sant Pere de tornada al cotxe ens van mostrar un lloc on no ens importaria viure a l'hora que va tancar la visita a la, de moment, quarta ciutat de Catalunya.