Contrasts a Barcelona

Vam aprofitar l'últim dia de vacances que arrossegàvem del 2016 per fer una cosa que ens encanta, fer de turistes per Barcelona!

Vam començar esmorzant a la boqueria, bé, primer vam tastar un suc de guanàbana i coco (1€), d'aquests que tant de moda estan entre els creuristes que es barrejen en aquest fastuós mercat amb barcelonins que fa generacions que van a comprar a les mateixes parades. Tots, estrangers, locals i nostaltres, confluim als bars del mercat, fent esmorzars de forquilla i ganivet. Vam triar un clàssic, el bar Pinotxo, on vam esmorzar per 9.50€ un entrepà de salsitxes, un de pernil i un cafè amb llet preparat pel mític Juanito, una d'aquelles persones especials de Barcelona.

De la boqueria a la plaça Reial, que a ple dia llueïx ja magnífica, la llum li tocava de ple i grups organitzats de turistes aprofiten per descubrir-la... seran els mateixos que disfrutaran de la seva perillositat a la nit, quan el pipa estigui obert i la policia s'estableixi al bell mig de la plaça per controlar possibles alderulls?

Vam vagarejar per la part baixa del gòtic, i caminant pel passatge de la Pau vam trobar un lloc autèntic, el refugi, a un carrer de la zona més concorreguda de les rambles només hi vam trobar autèntics personatges del barri. Un lloc ideal per fer una coke i una infusió per 3.6€.

Havíem quedat amb l'àvia per dinar, així que vam desfer les rambles, entrant de nou a la boqueria vam veure com al migdia ja costava caminar pels passadissos centrals, conquerits per estranjers que feien fotos de tots aquells productes que tenen difícil de veure a casa seva... vam veure una guiri fotografiant ensimismada un tomàquet raf!

A l'eixample vam dinar al Au port de la lune, lloc francés de menú força bo (11.5€)sense cafè, amanides vàries i porc de segon (hamburguesa, filet o steak tartar), però sobretot vam passar una estona molt amena amb l'àvia, la gran viatgera que amb 89 anys ens va explicar que se'n va a le cinque terre.

De nou en ruta i després de saber que aquella casa que tant li agrada a la Mireioneta, la del xamfrà Consell de Cent/Bruc, és la casa natal de l'Angels Gonyalons, vam baixar pel carrer Bruc fins entrar al barri de Santa Caterina pel passatage Sert, allà, delicioses tendes d'artesans, aquelles que mantenen l'essència de la ciutat donen pas als jardins de la vergonya, entre santa Caterina i el Born, un lloc de protesta per la marginalitat del barri. Una mica més abaix trobem l'espai Mescladís, una terrassa preciosa que fa d'agrupació amb molts projectes solidaris per implementar al barri. Lloc realment recomenable on els 3.50€ que vam pagar per un cafè i una infusió estan molt ben emprats.

Següent parada, el Born Centre Cultural, una visita que vam tatxar de la llista de pendents 3 anys després de la seva inauguració. Vam seguir els plafons sobre les restes en molt bon estat trobades sota del mercat que descriuen la Barcelona entre 1700 i 1714 i de com va quedar la ciutat amb després de la seva rendició a l'exèrcit borbònic .

També vam entrar a l'exposició temporal Born. Memòries d'un mercat, que en part completa la història fins els nostres díes ja que tracta la plaça del mercat, lloc de venda ambulant des de l'edat mitjana, la creació del mercat al 1871 i la seva sentència condemnant-lo a ser mercat a l'engrós al 1921, fet que es mantení fins la creació del Mercabarna el 1971. Una explicació moderna, amena i molt ben parida.

I per rematar, ja que hi érem, una última passejada pel Born, i un últim contrast, el de les botigues i l'ambient de guiris amb els petits tallers i pobresa dels carrers del voltant vist una estona abans, fins arribar a Santa Maria del Mar, una esglesia preciosa per la seva senzillesa, que contemplem tranquils i garirebé sense parlar, asseguts al darrer banc de la nau principal i on vam posar fi a un dia molt maco a casa nostra.