I de propina... Madrid

El viatge no acabava a Tenerife no... una escala de nou hores a Madrid implicava llevar-se molt d'hora, acabar de recollir i deixar l'apartament i el cotxe al pàquing de l'aeroport a hores intempestives, i intentar fer un cop de cap a l'avió.

Però tenia part bona. Teníem temps per fer alguna cosa a Madrid. Quan en Pauilolo va sentir que anàvem a la capital va dir, podem visitar el Gernika. Dit i fet, igual que vam fer fa 7 anys a Milà tornant de Tailàndia, vam aprofitar l'escala per veure un quadre, llavors El Cenacolo, ara, ja en família, tocava veure l'obra mestra de Picasso.

Vam haver d'esperar força estona al rodalíes que ens va portar a Atocha, però pels 5.20€ que costa anar i tornar no ens importava gaire. Un cop al tren, el trajecte fins el centre es fa molt ràpid.

Vam caminar fins al museu Reina Sofia, on vam comprar les entrades (8.90€ cada un) i vam reservar hora a les 5 de la tarda per veure el Gernika. Estàvem de sort, hi havia l'exposició Piedad y Terror de Picasso, per la que s'havíen portat obres relacionades amb el Gernika d'arreu del mon.

Abans d'entrar al museu ens vam trobar amb la 'Pichu', l'amiga que la Mireioneta va fer a l'EMA i que ara viu 'por esos lares', amb ella vam anar a dinar al mercat de Antón Martín, a l'autèntic barri de Lavapiés.

El lloc ens va agradar, continua la línia d'aprofitar els mercats per posar restaurants amb bon menjar però aquest manté una estètica més austera, quedant molt lluny dels mercats de san Miguel o de san Antón, aquest ni de lluny és tan posh, a banda de que encara té força parades per comprar menjar.

Vam dinar un menú, bó, per 9€ al senzill Más que cafè mentre ens posem al dia amb la Pichu i amb el cambrer, un peruà que havia viscut a Barcelona fa 25 anys i li encantava. Que maco és quan la gent s'obre a parlar de qualsevol cosa.

Després d'una estona agradable toca acomiadar-nos de la Pichu, un arreveure que serà breu, segur. I ja cap al museu, un dels colossos d'Espanya, d'aquells museus que no t'acabes ni de lluny en una jornada i que l'experiència t'acaba dient que el millor és centrar-te i disfrutar tan sols una part.

Nosaltres ho fem en l'exposició que relaciona el cubisme amb el cine de l'època. En una sala es projectava, la película de Buster Keaton 'One week', on la casa és l'element cubista. Sorprenentment, (o no), els nens s'ho passen teta, riuen tant que a mi entre que m'encomanen el riure i em fan passar vergonya. Aquest tiu era un geni, com moltes altra vegades, em fa pensar com de ràpid despreciem injustament el passat.

I després, cap al Gernika, passem més ràpid del que voldríem els grans els preàmbuls, però era força dur pels nens així que ens presentem davant del quadre, majestuós, el Teide del Reina Sofía, colosal, dominant la sala i sabent-se el rei del lloc, fins el punt de fer-li por a en Pauilolo, que amb totes les ganes que tenia de veure'l va quedar meravellat de la seva grandària però no va poder evitar tenir una mica de por. No passa res preciós, normalíssim, i més amb la teva edat, prou que vas pensar en visitar-lo.

Per l'edat d'en Pauilolo molt més normal va ser l'última activitat del dia, després d'un berenar per 11€ a la terrassa del Nubel, el bar del museu, aquest sí pijo, maco i agradable a parts iguals vam tornar a Atocha. Li havíem dit a en Pauilolo que dins de l'estació hi havia un bosc, no s'ho va creure fins que ho va veure. Vam estar una bona estona mirant la munió de tortugues que tenen arreplegades.

I vist això, tornada cap al tren i cap a l'avió i cap al cotxe de l'avi ja a Barcelona, per retornar cap a casa sense cap entrebanc tancant un altre viatge, que com gairebé tots, ha estat deliciós.