L'Etna

L’havíem vist per primer cop fumejant en la nostra visita al Castell d’Enna, després la seva figura ha dominat gairebé tota la nostra visita per la provincia de Catània i fins i tot el vam veure traient ‘alguna cosa més que fum’ des de Taormina, però tot i haver estat 5 nits dormint aprop dels seus dominis, no va ser fins ahir quan vam pujar, remuntant desde cota 0 fins a 2000 a veure l’Etna d’aprop.

Un cop acabat el bany a Santa Maria de la Scala, vam pujar fins el camp base, el camí comparat amb el Teide, comparació inevitable havent-hi estat a Tenerife per Setmana Santa, ens va semblar força menys espectacular, com l’alçada és inferior hi ha molta més vegetació i menys ‘paisatge llunar', però és que està molt més habitat, cosa que ens va sorprendre tenint present que és un volcà actiu i que va esclatar aquesta mateixa setmana santa.

A pocs quilòmetres per arribar el paisatge ja canvia, ‘mola més’, el camp base però, no vam passar d’allà (l’hora, els preus de les excursions i que anàvem d’estiu), és turístic 100%, ple d’agències que munten excursions pel parc i botigues de souvenirs amb productes de l’Etna, mel i vi basicament.

Nosaltres ens vam quedar amb la panoràmica (la del volcà i la de les vistes de la seva vall) totes dues fan el seu goig, i mirant el cràter Silvestre, un petit cràter que hi ha al mateix camp base i que ja fa el seu efecte. Després ja vam girar cua cap a Santa Venerina, on els nens van estar una estona jugant a un parc.

Però amb això no hem tancat l’Etna, avui, cansants de voltar per l’autopista de la costa, hem fet el trasllat fins la costa tirrena vorejant el volcà per la vessant occidental. Hem passat un parell de pobles d’aquells que surten a la ‘lonely’ però que tampoc ofereixen més que vistes al volcà fins arribar a Bronte, un poble normal, amb moltes esglésies barroques com tots, però amb la diferència de ser famós pels festucs. En una pastisseria hem pogut tastar el cafè amb festucs, el cannoli de festucs i, com volia en Matte, el gelat de festucs (que no wasabi).

La següent parada, a 15 kilòmetres de Bronte ha estat Randazzo, un poble amb un centre històric autèntic on de fet vàries cases ja necessiten reparacions urgents. Això sí, té un parell d’esglésies amb torreons defensius que fan el seu goig, Hem aprofitat per fer un picnic en una plaça del poble, tot acomiadant-nos de l’Etna.

I si aquesta part és poc turística, la resta del trasllat ja ha estat la ******, hem arribat fins al mar atravessant el parc natural de Nebrodi, per carreteres de muntanyes on hem passat un parell de pobles aillats, valls frondoses que ballaven amb terrenys molt àrids. Una illa dins de l’illa que ens ha donat estones de tranquil·litat i imatges precioses així com d’altres de conducció pesadota.

I quan per fi divisàvem el mar, un altre imatge esfereïdora, la parc final del parc cremada, i no de fa pas massa temps, doncs encara feia olor a foc. Realment ha estat molt trist passar el cotxe per túnels d’arbres negres recargolats sobre la carretera. Vaig llegir que la màfia té alguna cosa a veure amb aquests incendis, però està clar que amb la calda que fa i el poc que plou... Mala peça al teler!