Doncs això ja comença a acabar-se, després d'haver fet la punta
nord-occidental de l'illa només ens queda Palermo i agafarem el vaixell per tornar a l'Europa continental.
Els tres díes voltant per aquesta punta, no especialment turística, tot i que, tornem a dir-ho, hi ha força diferència entre viatjar al juliol o a l'agost, ens els hem pres amb més calma que els anteriors.
Entre que ja portem uns quants díes explorant la regió, cosa que fa que moltes coses siguin "más de lo mismo" i que la calor ha tornat a pujar a cotes extremes, la visita del primer dia a les runes gregues de Segesta la recordarem més per una pujada amb el carrito a 37º abans que per l'espectacular temple jòric inacabat al final de la mateixa, o el teatre grec 'amb vistes'. Potser haver-hi anat a l'obra de teatre que feien a les 19:30 dins del festival que fan en aquest antic teatre hagués estat millor opció, però amb els nens, això és un impossible.
Sí que vam estar millor a Trapani, o millor dit, a la seva platja. Les platjes d'aquesta banda de l'illa tenen fama de ser les millors, cosa que vam comprovar de bones a primeres, ja que a la platja que vam arribar, sense buscar res en concret tenia el blau més turquesa de totes les que havíem vist a Sic'ilia fins el moment.
Refrescats vam agafar el cotxe per enfilar-nos, amb les vistes de les Salines de Trapani i les illes Egates al darrera fins el poble medieval d'Erice, un poble d'aquells tan medievals que és més còmode visitar-lo a cavall que amb el cotxet de l'Aranet, ja que el Maclaren, amb el pes del petit dormit a dins, anava justet pels carrers empedrats d'aquesta vila on, misteriosament la temperatura va baixar de cop i s'hi estava perfecte.
El poble és molt maco i està molt ben posadet, des del Duomo, amb una portalada i un campanari espectaculars, fins les vistes des del castell, de tota la vall, i de nou de les salines de Trapani i les illes Egates al fons. Està farcit de palaus medievals, esglésies, botigues de souvenirs i pastisseries. A la de la Maria, una orfe aprenent de monja esclavitzada que va abandonar el convent per crear la pastisseria més famosa de Sicília, hi vam fer una aturada per berenar i assegurar que el sucre en aquesta pastisseria va a dojo.
El dia s'havia acabat fent llarg, però com no teníem sopar, encara vam donar una volta per Alcamo, el nostre camp base descobrint que el nostre poble encara té una volta amb un castell, una catedral i una plaça ben interesants, però estàvem massa cansats i ho vam descartar.
El segon dia el vam agafar amb molta més calma, i com hem tingut una casa espectacular, ens el vam passar gaudint d'ella i de la seva piscina fins al migdia, quan vam sortir a explorar la Sicília interior. Camps de vinya a dojo i paisatges toscans farcien de bellesa una excursió que s'estava fent molt agradable, llàstima de 4 aspectes:
- no teníem gaire benzina
- teníem gana i no trobàvem cap 'agriturisme' ni res on dinar (i es feia tard)
- la carretera era força complicada, sovint plena de bonys i falta d'asfalt, de fet ens vam trobar amb dues desviacions tallades i una alternativa que ens va oferir el google maps la vam haver de tallar nosaltres ja que després d'avançar poc més d'un quilòmetre en 10 minuts el que seguia era impossible si no teníes un tractor
- la temperatura va estar gairebé tot el dia a 40º arribant a una màxima de 42º
- 6 antipasti: olives, carbassó farcit, esbergínies alinyades, coca amb ceba, pa amb tomàquet i pebrot i uns pebrots tan espectaculars que fins i tot la Mireioneta els va tastar, menjar i repetir
- 2 primers plats: pasta amb verdures i rissoto amb verdures (aquest segon deliciós)
- un plat de llom estofat amb xampinyons
- sindria i pastís de festuc
- aigua i vi
Vaja, que ens vam afartar.
El tema de la carretera... doncs res, paciència i gaudint el màxim possible tenint present que el paisatge es va convertir en l'element turístic principal, i la calor... doncs la vam aliviar un cop a casa, on vam arribar després de desfer les ja esmentades carreteres i fins i tot haver d'esquivar una misa al carrer, amb un altre bany a la piscina tancant el dia tal i com el vam començar.
pd. Del poble de Corleone no esperàvem gaire res, i això ens vam trobar, un poble lletjot, potser els cingles al seu darrera li donaven un encant, però on destacava l'aroma de poble de mitjans del segle XX, amb molts homes asseguts en cadires al carrer. Això sí, hi vam veure molts mercedes aparcats, quan el cotxe que més hem vist per Sicília està sent el Fiat Panda. Està clar que la sugestió funciona perquè va ser entrar i començar a veure mafiosos arreu. La llàstima va ser (i consti que ja sabíem que així seria) que el museu antimafia, el qual té molt bona pinta, estava tancat.
pd2. Corleone té un passat mafiós de aúpa, i per això la CIDMA té el museu allà. El nom del poble va inspirar el cognom del mafiós més important de la història de les novel·les i del cine, però res de la trama està basat en ell.
I avui, últim dia sencer a Sicília, hem baixat a Castellamare del Golfo, un poble típicament mediterrani i força maco, talment podria ser un poble qualsevol de la costa brava. Allà hem fet una excursió en vaixell al llarg de la costa.
La primera parada ha estat un bany al mar d'una de les diverses badies, espectaculars totes elles, que hi ha al llarg de la reserva natural dello Zingaro, allà, ens hem ficat en un mar blau intens 'vigilantes de la playa' total.
Després de creuar per mar la primera reserva natural d'Italia (sic, perquè no sé si és Itàlia o Sicília i em fa mandra mirar-ho) hem arribat al poble turístic de San Vito lo Capo, on hem fet un llarg bany a les seves aigues de multiples tonalitats de blau, amb el turó Mónaco com a teló de fons. Un bany fantàstic, on en Pauilolo m'ha demostrat un cop més com de Jabato és, nedant força endins.
Ja de tornada, una última parada al mar, amb bany (i salt des de dalt del vaixell) inclós davant de l'encantador poble d'Scopello, el qual hem vist d'una manera diferent a tots els que hem visitat en aquest viatge, des del mar.
Una granita, ja al port de Castellamare i una visita al súper han tancat el dia, la zona, i gairebé Sicília. Només ens falta Palermo on, si tot va bé, hi anirem demà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada