Volta a Catalunya en 4 díes

 

Divendres passades les 7 de la tarda vaig sortir de Barcelona direcció Vilallonga de Ter on la resta de família està acabant de passar l'estiu. Allà poc més vaig poder fer que sopar i dormir, dissabte al matí ens havíem de llevar d'hora...

Dit i fet, l'endemà, abans de les 9 a.m. tornava a ser al cotxe, ara ja acompanyat de la resta de mireionetes direcció a l'Armentera, on arribàvem minuts després de les 10 després d'atravessar un dels nostres indrets preferits de Catalunya, la Vall de Bianya.

Al poble Empurdanès havíem muntat una trobada a 3 bandes (o 4 segons es miri) a Can Serrats, on el Molt Honorable Puigdemont havia fet un cafè el dia abans, nosaltres vam fer un segon esmorzar mentres esperàvem a l'Estanislau i la família de la La (incloent la part africana) per tal de fer-li una visita a la granja de porcs de "l'uncle" de l'Estanislau. A nosaltres ja ens l'havia ensenyada ara fa 2 anys quan vam visitar la "màquina de cafè" de Viladamat, ara hi anàvem per raons més "professionals".

Va ser una visita molt xula, on tots vam aprendre molt i vam gaudir de com l'uncle, amb 70 anys i mig segle entre porcs gaudeix explicant la seva feina i les 1001 batalletes amb les que ha hagut de 'torejar' per sortir-se'n endavant, les lleis, les grans cadenes com Mercadona, la política... Una vida d'esforços però amb moltes recompenses. Realment ens va fer una enveja molt sana.

Acabada la visita vam tornar al poble per tal de donar-li una volteta. Com ja m'havia dit l'Estanislau, L'Armentera és el poble ideal per a ell, molt aprop de la platja però sense turisme, i és que no té res, un centre agradable però sense res destacable, així que després de dinar a base d'entrepans (correctes però un pel cars, 26€) al cafè Catalunya de la plaça Catalunya, vam decidir anar-nos a la platja.

On? A Sant Martí d'Empúries, un poblet proper que pertany a l'Escala, on és fàcil accedir a una platja, que queda lluny de les fabuloses cales de la costa brava, però això als nens els hi és igual.

Després de 3 hores a l'aigua (literalment per a en Pauilolo), vam pujar a explorar un poble tan preciós com petit, cases de pedra i una vibra que ens va donar aquella sensació d'estar de viatge. Molt bon lloc per fer-hi una escapada tranquil·la amb l'alicient de ser el lloc (segons deia una placa) on va nèixer el Capitán Trueno, cosa que ja és suficient per anar-hi! ;p

Vam sopar a l'Esculapi, on a banda de comprobar que els preus a la costa brava són més cars, vam menjar molt i molt bé, una pizza 'per a nens', lasagna, gambes a l'allet, calamars a la planxa, escarxofes amb foie i, curiosament, el que més ens va agradar va ser la pizza Salvador Dalí, amb poma caramelitzada, botifarra dolça i llimona. Brutal homenatge al geni empurdanés.

Després d'una última volta per un poble que sembla anclat al temps i donar-li un cop al cotxe (ME CAGO EN TOT!!!!!) treient-lo del pàrking i pagar 10€ vam tornar a dormir a Barcelona.

I diem dormir perquè diumenge al migdia tornàvem a agafar carretera per anar a Cunit , on havíem quedat amb els Cirera. Allà un 'fast-asado' per dinar, una estona de piscina i una volta pel poble, constatant que Cunit no té res, una església romànica molt restaurada al bell mig de moltes segones residències de la segona meitat del segle XX. 

Però més que la visita sobretot van ser les moltes cerveses i les converses, parlant de Cuba, de Sicília, de política del món, d'Argentina, d'educació... el que té aquesta família, que per xerrar amb ells, sigui a taula, a la sobretaula, mirant les darreres llàgrimes de sant Llorenç o un Barça vs Madrid. Les converses sempre són llargues i bones.

I dilluns 'más de lo mismo ' menjar, piscines i converses fins després de dinar quan vam tornar a Barcelona en modo Pekin Express ja que en 60 minuts vam tenir temps de recollir una bicicleta per a en Pauilolo, anar a casa a deixar les maletes, trobar-nos a en Matthew, xequejar que no tenia crèdit al mòvil, anar a Glòries a recarregar-li la tarjeta, acompanyar-lo fins a la sortida explicant-li com tornar a casa i, finalment, arribar a l'hora per veure Gru 3 al cine. Com aquest és un blog de viatges i no de cine, no opinaré sobre la película (no em va agradar).

I així va arribar dimarts, últim dia del pont on per no perdre el costum vam agafar el cotxe i després d'una aturada a Premià de Dalt per recollir a l'abueli vam anar a Vilallonga a celebrar el 'dia de les maries' i descansar ja que no vam fer més que muntar l'escalèxtric i una passejada pel poble fins la zona esportiva municipal on va estar jugant a futbol i bàsquet una bona estona.

Després de sopar, un servidor tancava aquesta volta a Catalunya de gairebé 800km tornant solet a Barcelona.