I de propina... Alcalá de Henares!

M'agraden aquestes escales llargues al final d'un viatge, aquesta manera d'aproximar-se a casa però amb un últim espetec, una forma 'desesperada' d'evitar el retorn a la rutina. I quan més diferent sigui el lloc de l'stop-over del viatge principal... millor!!!

El vol de tornada aterrava a Madrid, teòricament a les 19:00, llavors havíem de recollir maletes, fer el trànsfer fins el cotxe i recòrrer 600km fins a casa, ho vam dubtar fins l'últim moment però pensant que arribàriem a casa a les 3 de la matinada, reventats i amb els nens dormint, vam decidir reservar l'hostal Bari a Alcalá de Henares, ciutat a 30 minuts de Madrid, per 58€. Un establiment que, com indica el seu web, és, sobretot, funcional, sense luxes però ampli, net i còmode (i amb parking gratuït). A considerar per una altra 'necessitat' com aquesta. A nosaltres ens va anar perfecte perquè el vol es va endarrerir i vam aterrar gairebé una hora més tard del previst.

Alcalá de Henares és una ciutat històrica degut a la seva universitat, que va rivalitzar amb la de Salamanca, i per ser la ciutat natal de Cervantes, però va caure en decadència als segles XIX-XX amb la centralització de Madrid (algú va pretendre que Alcalá fos la capital de la comunitat i el van tractar de boig). Arrel d'això li costa tornar a agafar embrenzida, tot i així, el centre històric, pel que han passejat i escrit part de la nostra història des dels àrabs (que li van posar nom) fins a Quevedo, Calderón de la Barca,... té una visita molt recomenable per a qualsevol viatger, no en va, el casc antic és patrimoni universal UNESCO (curiosament igual que Angra do Heroismo).

Ja la mateixa nit hi vam fer cap, i vam ser rebuts per les cigonyes que viuen als campanaris de les esglesies del lloc. A banda d'aquestes, vam veure la plaça Cervantes,i el carrer Major, que ja ens van donar bones sensacions, però estàvem cansats i vam deixar la visita pel dia següent.

L'endemà, després d'un esmorzar molt 'madrilenyu' a base de xocolata amb porres, mixtos i sucs de taronja per 12.2€ al bar Los Libreros vam tornar a la plaça Cervantes on ens va rebre una comitiva molt eclèctica, uns gegants molt catalans que representaven als reis mags i que ballaven al ritme de Help, ayudame, en tu amistad he puesto toda mi fe, Help, ayudame, tiendemé la mano, como a un hermano ...'.

Passat això, vam gaudir tant de l'ornamentació nadalenca de la plaça com dels edificis nobles que hi ha, l'ajuntament, les restes de la parroquia de Santa Maria, on va ser batejat Cervantes i, sobretot, a nosaltres ens va cridar l'atenció el Círculo de Contribuyentes, actualment un dels molts restaurants amb molt bona pinta que hi ha a Alcalà (i nosaltres que vam acabar sopant la nit anterior al Mc Donalds!).

Vista la plaça gran vam anar fins la veïna on vam descobrir l'esplèndida façana de la universitat amb la sort d'escoltar un guia (que ho feia força malament) que explicava els diferents elements de la mateixa. També vam entrar als patis, molt semblants als de l'edifici central de la UB, són macos però la façana és insuperable.

Després vam recòrrer el carrer Major, el carrer portalat més llarg d'Espanya (o això diuen). Ho sigui o no, és molt maco, els soportals i els balcons li donen una senyoralitat bàrbara i, entre bars, restaurants, esglésies i botigues, el passeig és molt agrable.

A més a més, a mig carrer hi ha la segona gran atracció de la ciutat, un banc amb les estàtues (molt divertides) de Don Quixot i Sancho Panza xerrant. Aquest banc anuncia la casa on va nèixer Cervantes. Vam tenir la sort d'entrar sense cues (la visita és gratuïta) ja que al sortir hi havia força gent esperant. La casa mostra com era la vida a l'època de Cervantes a la planta baixa (la vida de gent pudenta) i al primer pis vam veure una exposició temporal sobre els llibres del cèlebre escriptor, una expo molt ben posada.

Al final del carrer Major (o al principi segons es miri) hi ha la plaça de los Santos Niños, el lloc on dos nens van ser executats per defensar el cristianisme i on es va fer 'una capelleta' que actualment és una Catedral inmensa (jo aquesta història l'he sentida a molts llocs no?) Com a curiositat, que degut a la influència de la universitat, la Catedral té el nom de Catedral-Magistral (només n'hi ha dos a tot el mon) ja que gairebé tots els canonges eren doctors en teologia.

Ens vam arribar fins a les muralles de la ciutat on i ha la porta Madrid, la qual està encarada amb la Puerta de Alcalá de la capital. Des d'allà, vam girar cua tornant cap al cotxe resseguint les muralles.

I després de pagar 5.25€ de parking vam agafar el cotxe per acabar el viatge, tot i que l'últim espetec, ara sí, va ser aturar-nos a dinar, tal i com vam fer l'últim cop que vam tornar de Madrid a la fonda de la Dolores, a Calatayud, i és que ens encanta el poble, el lloc, i com s'hi menja, propiciant el tancament que es mereixia aquest viatge amb el que li vam donar la benvinguda al 2018.