Potser feia massa temps que no viatjàvem (no és cert), però Angra do Heroismo ens va fascinar des del primer moment. Aquelles vistes 360º des de la terrassa de l’Angra Garden ja van fer que ens la miréssim amb bons ulls. La plaça velha un lloc per passar unes quantes estones ben agust i un preludi de rua Direita, l'exponent més clar del traçat ‘cara al mar’ d’Angra, un traçat que li va valer ser declarada patrimoni per la UNESCO.
La càmera no parava de treballar traient fotos d'una
arquitectura ‘sevillana’ amb tocs portuguesos. Cases de colors i esglésies
'chic' fins arribar al petit port de la ciutat que és el complement ideal al vist anteriorment.
Després de sopar desfem camí cap a l'hotel,
era molt d'hora però el dia havia estat molt llarg, a més a més, ja era fosc. Passejant ens
sorprèn una il·luminació nadalenca de primera. Ens agrada. Segons el guia del
bus, els azories són molt religiosos, com a mínim en teoria. No sabem si és
cert o no, però aquest esperit nadalenc ens motiva per un viatge en aquestes
dates.
L'endemà toca dia 100% a Angra, com és un viatge de
4 passem mig mati a la piscina de l'hotel, gaudint-la nosaltres sols. Un cop
sucats comencem un passeig que després de veure una exposició de pessebres amb
material reciclat a l'església que hi ha al costat de l'hotel, ens porta
passant de refiló pel Palau del governador fins al jardí de Terceira, un petit
parc just darrera de l'hotel (nosaltres veiem una part des de la nostra habitació)
farcit d'arbres, plantes i flors de diferents indrets del món, tots molt macos
i molt ben cuidats. A més a més el parc està guarnit amb motius nadalencs molt
catxondos. Els renos de fusta els apuntem pel proper Nadal.
D'allà comencen unes escales que ens porten fins l'obelisc de la memòria, en record a Dom Pedro IV, i des d'on hi ha unes vistes esplèndides de la ciutat, el port i la muntanya Brasil.
Baixem, dinem i fem una estona de parc abans de tornar-nos a endinsar en aquesta ciutat per la que tant ens agrada passejar. Arribem fins la catedral, l'exemple més clar de com són les esglésies per aquestes contrades, façana pintada d'algun color pastel (en aquest cas groc), dues torres i una curiosa taulada cònica blanc-i-blava. A nosaltres però, ens va agradar més la iglesia de la misericòrdia situada just davant del port.
Passejant entre edificis civils i oficials com el Palau
del Betancourt, arribem a les faldes de la fortalesa de San Joan Baptista,
originalment de San Felipe ja que fou el monarca espanyol qui, quan posseïa
aquesta illa va manar la seva edificació (convertint-lo en l'edifici espanyol més gran fora d'Espanya). Allà, com a curiós contrapunt a la guarnició militar, hi ha un
parc infantil immens on passem una estona abans d'endinsar-nos a la fortalesa i
a la muntanya, de la que descartem pujar al cim, doncs és massa tard. Si que
passegem un trosset fins descobrir la vista inversa però igual de maca a la
d'aquest matí -i el crani d'un animal desconegut-. El portarem a casa per
investigar.
Després d'una sessió de fotos amb uns canons que apunten
a la ciutat compartim la tornada pel camí de ronda que uneix les dues
fortaleses que protegien l'or i les joies robades a Amèrica dels atacs pirates
en el passat, amb una família de mallorquins amb els que sembla que ens podem
fer. Un cop al port, i després d'una xerrada ells tornen cap a l'hotel.
Nosaltres ho fem després de sopar.
El tercer dia de viatge repetim començar-lo a la piscina
per després deixar Angra i explorar la resta de l'illa. Ja de nit des de la terrassa
de l'hotel gaudim d'un tros d'un concert de fado que hi ha a la plaça Vella amb
motiu dels actes de Nadal.
L'endemà sortim d'hora de l'hotel, però uns inflables i
una noia que pinta la cara als nens, tot gratuït, ens aturen a la plaça Vella,
l'Aranet i en Pauilolo passen la resta del dia amb la cara d’Spiderman. A la
tornada pugem en cotxe al monte Brasil el qual ens decepciona doncs no hi
trobem les vistes esperades. Sort que no vam pujar caminant. Després de la
sessió diària de piscina, aquest cop vespertina, fem una passejada nocturna tot
buscant un restaurant. Topem a l’anada amb la sortida de la ‘corrida’ de San
Silvestre i a la tornada amb l'entrega que de premis.
El dia de cap d'any només estem a la plaça Vella d’Angra
per sopar. inclús ja fem el raïm 'a l'hora espanyola' a la terrassa de l'hotel.
Tot amb els mallorquins que hem conegut. Per part nostra no ha estat una
festassa però a Angra la festa s'ha allargat fins les 6 de la matinada amb un
gran espectacle pirotècnic quan ha estat l'any nou portuguès.
FELIÇ 2018 PER A TOTS!
Les estones dels dos dies i escaig del 2018 que hem passat a Angra ens han servit per fer els últims passeigs, les darreres compres i les fotos pendents d’una ciutat molt bonica, que viu i ens ha fet viure el Nadal d'una manera preciosa i on la seva gent transmet molt bones vibracions i ens ha tractat super bé. Per nosaltres té molt merescut el títol UNESCO. Gairebé com la piscina i el jacuzzi de l'hotel, els quals no hem perdonat ni un sol dia!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada