Sprint a Berlín

Els cànons diuen que s’ha d’arribar a l’aeroport dues hores abans del teu vol, per tant, si aquest és a les 16:55, hauríem d’haver arribat a l’aeroport a les 15:00. Teníem previst anar-hi en transport públic des de Postdammer Platz després de dinar al sortir de Legoland, doncs ho havíem mirat per internet i arribàvem en uns 40 minuts. Si més no, era factible.

Clar que, amb nens, sortir d’un lloc com Legoland sempre es fa més tard del previst i el Vapiano, on vam dinar, fa honor al seu lloc, així doncs, un servidor s’acabava l’amanida a les 14:00.

I de fet, vaig menjar més ràpid que la resta perquè havia de tornar a l’hostal a buscar les maletes, era una parada de metro en la que vaig aprofitar per comprar els bitllets fins l’aeroport, així mentrestant la Mireioneta podia xerrar una estona (molt més curta del desitjat) amb la seva amiga alemanya.

Quan vaig tornar a Postdammer Platz, eren les 14:26 i tot just acabaven de pagar però encara estaven dins del restaurant fent una mica de sobretaula, que jo vaig aprofitar per fer les últimes fotos d’aquest històric lloc on també queda una resta petita de mur i per on està indicat el seu recorregut. D’aquesta manera cap a les 14:40 ens acomiadàvem amb un a reveure que esperem que sigui més aviat i més llarg que aquest.

Entràvem a l’estació que els “números” ja eren justets, però és que a més a més no teníem present ni el temps que el tren trigaria a passar ni que, a aquella hora la previsió ja era de 50 minuts en lloc de 40... el tren passava a les 14:57 i arribaríem a l’aeroport a les 15:47... justets la veritat, però vaja, el fet que ja havíem fet el check-in (tot i que havíem de deixar la maleta) ens consolava una mica.

El problema va ser que havíem de fer un canvi de tren. Però al canvi d’estació, a la via per on passava el nostre tren, una notificació en alemany, però vermella i amb signes d’exclamació no ens feia bona pinta. Gràcies al Google translàtor vam veure que hi deia... tren cancel·lat!!! Eren les 15:02.

Pànic

La Mireioneta va anar a parlar a les taquilles i li van fer una ruta alternativa, el taxi descartat per ser hora punta. Havíem d’agafar dos trens i arribaríem a l’aeroport a les 15:57... La cosa ja pintava gris fosc, perquè a més des de l’estació de tren s’ha de caminar una estona fins les terminals.

El primer tren va anar com la seda, però el segon... degut a problemes ‘aliens’ es va anar aturant. Jo ho veia tot negre, vaig apostar contra la Mireioneta i en Pauilolo, que estaven molt optimistes a que perdíem l’avió, a banda dels diners d’haver de comprar bitllets, em feia una mandra terrible la quantitat de temps que perdríem i passar moltes hores a l’aeroport.
Per més inri, l’Aranet es va adormir i quan vam arribar a l’aeroport de Schonefield, a les 16 passades, la Mireioneta amb la maleta va sortir escopetejada cap al punt de facturació, si entregàvem la maleta no ens podíem quedar a terra. Jo darrera amb l’Aranet en braços i en Pau comportant-se súper bé, donant ànims a l’equip.

I sí, vam aconseguir entregar la maleta i arribar amb calma a l’avió, bé amb calma no, perquè ‘ja estaven embarcant’ però vam poder anar al lavabo. Quan vam arribar a la nostra porta, els passatgers estaven en fila però la porta estava tancada, així que vam anar a prendre alguna cosa per acomiadar-nos amb calma de Berlín, una de les ciutats més espectaculars del planeta, doncs potser és la ciutat “normal” més gran que hagi visitat mai.

Pd. Vam pujar amb retràs a l’avió però encara ens van tenir gairebé una hora dins doncs degut a la vaga dels controladors francesos el vol anava retardat. Això sí, gràcies a això els nens (i la Mireioneta) van poder entrar a veure la cabina dels pilots!