Trobada de bàsquet de Castellar del Vallès

La trobada de bàsquet de Castellar del Vallès és un clàssic dels torneigs de final de temporada de les escoles de bàsquet. Nosaltres però, pel fet d'haver coincidit anys anteriors amb la segona pasqua, ens l'havíem saltada fins avui, en el que ha estat l’últim partit d'escola de bàsquet d'en Pauilolo, doncs l'any que ve, ja serà pre-mini.

Bé l'últim no, els quatre últims que han omplert de bàsquet un matí de molta calor a aquesta vila al mig del Vallès, una d'aquestes poblacions pesades d'arribar, tot hi estar a poca distància de Barcelona has de travessar Sabadell i arribar-hi per una carretera secundària.

Després del bàsquet, bé la Mireioneta i l’Aranet ja hi havien anat durant, hem estat al parc de la Plaça Catalunya, més en concret a la Plaça de la Balena on hi ha una sèrie de fonts i sortidors d’aigua molt divertits directament pensats perquè els nens s’ho passin teta mentre es remullen una estona.

Hem aprofitat el lloc per dinar a base de tapes i gelats al xiringuito la balena per 41€, correcte, les patates braves eren braves i les alites eren molt bones.

Després de dinar i una altra estona d’esbarjo, hem agafat el cotxe per visitar el centre del poble, doncs la calor era força insuportable i els nens estaven cansats, així d’entrada, el poble ens ha deixat una mica freds, algun que altra edifici modernista, gairebé tots gràcies a la influència del Doctor Toldrà i la seva dona que van ser uns grans mecenes a la vila, i poca cosa més.

Sí que ens ha agradat, especialment per fora, la façana i el campanar (aquest espectacular) de l’església de sant Esteve, el patró de la ciutat, una església neogòtica, també subvencionada pels Toldrà, que van voler que l’orgue i el terra fossin els mateixos de l’església de la mare de Déu de Montserrat. 

Un cop vist que el carrer i la plaça major no oferien gaire res interessant, hem tornat al cotxe i hem travessat algun altre edifici modernista com els safareigs (també gràcies als calers d’en Toldrà) i la plaça del mercat, on semblava haver-hi una mica de vida, la calor i l’hora tampoc convertien el moment en l’ideal per passejar per la terra d’adopció d’en Dani Pedrosa.

Ens hem enfilat per darrera de l’ajuntament on hi ha el nucli antic de la vila, barri amb un toc de poble força més bonic que el que havíem vist abans i arribem fins el Puig de la Creu tot buscant unes vistes que no hem trobat, així doncs hem tornat a creuar el poble per deixar-lo enrere per la carretera de Terrassa. Just al sortir, hem vist el pont antic, un pont en desús preciós que fins el final del segle XIX connectava Castellar amb Terrassa, nosaltres seguim la carretera de Terrassa fins el desviament a Barcelona que ens porta a casa deixant enrere Castellar del Vallès, un poble que ens ha deixat força freds, en especial els sortidors d’aigua de la Balena.