Ja hi som!

Fa més de 8 hores que el tito ens portava cap a l’aeroport. S'ha acabat fent molt tard (escric això passada l'una am) . A l'aeroport hi hem arribat amb més de dues hores d'antelació respecte el vol i tot hi haver una marabunta de gent per facturar amb vueling, no sabem si per l'edat de l'Aranet (4 anys), o perque anava dormint i als meus braços, hem pogut passar per famílies i pel 'fast lane' arreu.

Després de facturar hem berenat abans de passar el control de manera molt ràpida (quina gran bacaina bitxo!) on m'ha tornat a tocar control d'explosius i, després ens hem menjat dos donuts i un tallat al Buena Pinta per 8.95€ mentre esperàvem l'avió tot jugant al 'juegos reunidos' digitals a la tablet.

Como era molt esperable, el vol s'ha retrassat, 30 minuts finalment, temps que no hem recuperat durant un trajecte que se'ns ha fet molt còmode perque l'avió anava mig buit.

Així doncs, a les 22:30 estàvem a Dubrovnik, i just a aquella hora arribava en Mario (hi havia molts cotxes a la frontera), el nostre amfitrió a Kotor i que ens ha portat fins a casa (seva) per 70€.

El trajecte per la badia, tota il·luminada, ja ens ha semblat que el lloc promet moltíssim, s'ha estat més llarg del que pensàvem, potser com en Mario ha agafat el camí alternatiu per evitar cotxes, s'ha allargat una mica més.

Han estat gairebé dues hores de cotxe passant pobles com Herceg Novi o Perast, veient la badia i monuments com Nostra Senyora de la Roca (que ja sembla imponent amb poca llum), però també per parlar una mica amb en Mario, doncs té un anglés justet i tampoc sembla un home de moltes paraules.

Entre d'altres coses ens ha dit que ell és catòlic, (no Montenegrí), i que la seva família porta 800 anys a Kotor, ciutat que és diferent a la resta de Montenegro (per la religió). Que el seu fill és un gran seguidor del Barça i que juga a waterpolo, el primer esport del país. Per cert, està a favor de la república catalana, igual que ells són una república independent. Que a Montenegro tenen la mateixa llengua que a Croàcia, Bosnia i Serbia (creiem que això no és cert) i que pot distingir l'origen d'un Montengrí només veient-lo. Cosa que ens va demostrar al pas fronterer amb el guardia de la garita.

Sembla bon home en Mario, de moment, les primeres impresions, són positives.

Vieu aquest la boca, les no dents i la manera de parlar d'aquest guardia, està clar que és de les muntanyes

Mario, al pas fronterer Montenegrí entre Croacia i Montenegro