En grup a la Cerdanya

Com ara fa 2 anys, vam pujar a la Cerdanya per passar la castanyada, bé, la castanyada la vam passar a casa i vam pujar l’1 de novembre pel matí, amb molta sort doncs vam ‘atrapar’ la caravana just al arribar a Berga de manera que travessant el poble per dins i fent una part del port de muntanya que puja al santuari de Queralt vam tornar a la carretera saltant-nos l’embús i arribant gairebé en el temps previst (potser vam perdre uns 15 minuts) per dinar a l’alberg la Bruna a Bellver de Cerdanya. A l’alberg vam repetir l’oferta de l’anterior ocasió però aquest cop amb pensió completa, que costava 110€ adults i 80€ els nens per 3 nits. Ho trobem molt bé de preu. A més a més, aquest cop ens va tocar una habitació per 6 amb la qual cosa no vam tenir problemes d’espai (al contrari) amb vistes al Cadí. De luxe.

A més a més, l’alberg manté les sales comunes a la planta baixa i al soterrani on s’hi està molt bé i una cuina bàsica però variada en cada àpat. El però és la gestió d’agafar el menjar i la poca amplitud entre les taules. En cada àpat vam sentir alguna trencadissa de plats i gots.

Després de dinar i d’una estona d’alberg i just quan arribava la família de la Núria (una de les dues amb les que vam passar el pont) vam marxar sols (mentre ells feien el check-in) a passejar per Bellver de Cerdanya, un dels pobles grans de la Cerdanya però que ens encanta. Després de jugar a “l’escondite” entre les columnes de la plaça major (una de les nostres preferides) vam anar a veure al mag Selvin que actuava després d’una xocolatada. Pla familiar ideal!

Al sortir de l’espectacle ja era fosc i la temperatura havia baixat força, així que vam tornar a l’alberg per estar amb part de la colla i ‘descansar’.

I diem part de la colla perquè la família de la Neus també van pujar però ells no es van quedar a l’alberg. Amb ells vam quedar ja dissabte al forn Pous de Bellver on per fi, 6 anys després, vam poder comprar la seva famosa coca de la Cerdanya, la qual com acostuma a passar en aquests casos, ens va decebre una mica.

Ja tota la colla junta vam anar en cotxe fins el poble de Santa Eugènia de Nerellà “la Pisa de la Cerdanya”, doncs el campanar de la seva església romànica està ben tort i fins el poble de Nas, on vam descartar un “negoci segur”, vam veure unes cases que havia fet el despatx de la Núria i vam fer un trosset (segurament no el més maco) del camí de Picasso, una via d’accés a la Cerdanya des de Guardiola de Berguedà a través dels Pirineus i que segons sembla és el que va fer servir el pintor. Queda apuntat. 

Per la tarda vam anar a l’hípica quatre potes, a la mateixa carretera a l’alçada de Prullans, doncs amb la pensió complerta entra una sessió d’hípica allà. L’aranet s’ho va passar teta ‘galopant’ amb el seu poni Jones mentre que la Mireioneta i en Pauilolo van gaudir d’una preciosa sortida d’una hora a cavall (al que no s’atreveixi aquest nen). Vam rematar amb una estona al parc infantil i amb la xocolatada que oferien a l’alberg, també inclosa a la pensió complerta.

I també estava inclosa l’excursió que vam fer l’endemà, la ruta dels miradors del Pla de l’àliga, sortint d’Estana, un poblet a la falda del Cadí que pertany al municipi de  Montellà i Martinet. L'excursió és una ruta senzilla que ofereix vistes de la Cerdanya en 360º, algunes de les quals, realment precioses, com a exemple el Cadí nevat (deu n’hi do la neu que ja hi havia, de fet en vam trepitjar!) amb un voltor immens (2.60 metres d’ala a ala ens va dir el guia) volant per allà. La ruta es va fer un pel llarga perquè érem moltíssima gent, uns 80 segons en Jordi (el guia) un nano al que li encantava explicar la fauna i la geologia de la zona. Gràcies a ell vam saber que una pedra estranya que van trobar els nens era un fòssil! En definitiva ens va fer gaudir encara més de l’excursió.

Vam baixar a Martinet on vam fer un pícnic a l’escola-ajuntament del poble, un poble que així d’entrada no sembla un MUST, malgrat que Casa MOMA, on vam fer tres cafès i 4 cacaolats per 10.20€ fos un lloc molt agradable.

Des d’allà vam creuar la Cerdanya, passant per primer cop a la banda gironina i arribant a Puigcerdà, on havíem quedat amb la Neus’ family, en concret a l’estany de Puigcerdà, on vam estar una bona estona amb els cignes, ànecs i oques que hi ha allà, alimentant-los i fent fotos, doncs era la “bona hora”.

D’allà ens vam dirigir al centre del poble, un centre que tenia ganes de passejar doncs no ho havíem fet mai, i que vam poder fer en dues ocasions, sempre des de la plaça del rec, primer nosaltres sols, doncs la resta volia prendre una cervesa, moment en el que vam descobrir un poble com Camprodon però més preparat al turisme, amb més botigues (algunes més maques i d’altres més comercials) i més oferta de restauració. I una segona passejada, ja amb tot l’equip en la que ens vam atansar al mirador de Puigcerdà, des d’on vam veure la part poblada de la vall i les maquines treballant la neu a La Molina, que ha fet rècord històric d’obrir aviat.

De tornada ens vam quedar sols els quatre, moment que vam aprofitar per prendre una xocolata calenta (per passar el fred) a l’Aroma, típic lloc per fer la xocolata (8.50€ 3 xocolates i un cafè). De pas, xerrem i comparem Puigcerdà amb Camprodon, el nostre veredicte és que el poble ceretà és millor, però això sí, no té el “nostre” pont.

I ja va estar... doncs vam tornar a l’alberg per sopar, anar a dormir i esmorzar, doncs l’endemà vam tornar ràpid cap a casa, ja que per la tarda hi hauria cues i un servidor havià d’estar per la tarda a l’aeroport per un viatge que, com es de feina, no té cabuda al Mireioneta 😉.