L’Aranet ja fa un
temps que va aprendre a anar en bici, però li tenia por, era molt graciós
veure’l cridar que anava a caure mentre pedalava pels carrers de ‘Vila’. Fa
cosa d’un mes va perdre aquesta por i, coses de nens, ara vol anar pedalant
arreu. Així doncs, vam recopilar i amuntegar a casa bicis pels quatre i
dissabte al matí vam anar en tren fins a Montcada i Reixach. Allà un cop vam
aconseguir escapar de la grotesca estació de rodalies que literalment travessa
el poble, vam fer una passejada pel centre de la població. Primer de tot ens
van cridar l’atenció les reivindicacions demanant el soterrament del tren, cosa
totalment comprensible doncs la imatge d’un tren passant per un poble gran
(Montcada té vora 40000 habitants) és una imatge molt antiga i sobretot, molt
poc segura, i és que és molt trist que a Montcada i Reixach encara sigui normal
que mori gent atropellada pel tren. Després vam passejar pel carrer Major on
vam poder veure les antigues cases d’estiueig de Montcada, de manera que la
nostra percepció del poble va millorar una mica, no direm que Montcada i
Reixach és un MUST però com a mínim sí que hi ha una zona més bonica del que
coneixíem fins ara.
I després
d’esmorzar vam començar la bicicletada... o no, doncs la zona 30 que voreja el
poble per la ribera del Besòs la vam veure massa perillosa pels nens, així que
vam haver de fer un tram per la vorera empenyent la bici i un altre on, com a
mínim els nens van poder pedalar per la vorera. Per fer la ruta hagués estat
millor anar a buscar la riba del riu directament des de l’estació, o si més no,
haver tornat pel centre peatonal del poble. Això sí, aquest tros ens va servir
per donar-nos comte del món rural que hi ha tan a prop de Barcelona, doncs als
aiguamolls del Besòs i vam veure un ramat d’ovelles amb el seu pastor (i el gos)
com no el veiem a Vilallonga. Finalment, vam arribar al pont de la Roca, on ja
vam poder muntar tots, travessar a la riba esquerra del riu, per la que vam fer
tot el recorregut i començar de manera oficial la nostra primera bicicletada
familiar. Un fet històric i és que veure als dos nens en bicicleta davant
nostre ens va fer molt feliços.
El recorregut va
ser la totalitat del parc fluvial del Besòs,
una mostra del que l’ésser humà pot aconseguir si té bons propòsits, doncs
aquest riu es va convertir a partir dels anys 60 i degut al creixement
desmesurat de la zona en autèntic vertader, arribant a ser una zona de
drogoaddictes als anys 80, fins el punt que va estar sobre la taula la possibilitat
d’assecar-l’ho. Actualment, i després d’una sèrie d’intervencions és una zona
immensament verda de 115 hectàrees amb zones d’interès ecològic, paisatgístic i
d’esbarjo.
Un cop arribats a
Santa Coloma, poc després de passar “la Cacaolat”, es baixa al passeig del riu,
allà tot és encara més ample i per tant més còmode. La zona de gespa és un
autèntica zona d’esbarjo que es aprofitada per moltíssima gent per fer les més
diverses activitats, balls, partits de futbol o simplement relaxar-se al costat
del riu on hi ha peixets, ànecs i segons sembla, fins i tot han arribat les llúdrigues!
Nosaltres vam fer el passeig gaudint al màxim, aturant-nos sovint per
contemplar amb pausa coses trivials que habitualment veiem des del cotxe, com
és el riu mateix, però també tot el que l’envolta.
Així doncs, vam
sortir a la ciutat, i encara ens vam arribar a la platja, doncs feia un dia de
nassos, tot contemplant dues icones més, com són la platja mateixa, on ja hi
havia gent banyant-se i les tres torres de Sant Adrià.
Després d’una
estoneta en un parc vam tornar a l’estació on vam tornar, de nou en tren, cap a
casa, tancant una activitat fantàstica.
Foto del mapa extreta del web de
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada