Coast to coast

Com m’agrada aquesta frase! I és el que hem fet avui, ens hem llevat força d’hora per recollir i deixar la nostra casa d’Albion, a la costa oest d’illa Mauricio per creuar fins la costa est i arribar al Radisson Blue Azuri, on estem ara, però aquesta serà una altra historia.

Tot i que estem a una alçada similar, no hem creuat rectes, la carretera ens ha portat fins a Port Louis, al ser dissabte no hi havia el volum de trànsit d’aquests dies enrere i hem arribat força ràpids al punt entremig del dia, Pamplemousse, on teníem previst fer dues visites “clàssiques”.

Primer hem anat a l’Aventure du sucre, una antiga fàbrica de sucre reconvertida en museu interactiu on s’explica el procés de creació i l’exportació del sucre des de les omnipresents plantacions de canya de sucre fins la distribució arreu del mon. El museu està molt ben posat, de fet és l’antiga fàbrica neta com una patena. Ara bé, hem trobat l’explicació molt densa i se’n va massa tocant temes com la història del sucre, la historia del país, la relació amb el sucre... Massa informació que fa que t’acabis cansant.

Al acabar el museu hem pogut tastar 15 tipus de sucre diferents, dos dels quals només es venen a Mauricio, l’Aranet, bé tots quatre, ens hem posat les botes! I hem comprat una bossa del més dolç, doncs segons en Surcouf, és el que es necessita per fer el pastís de Tortuga.

Després de pujar el nivell de sucre (encara ens hem menjat una crepe allà mateix), hem anat als Jardins Botànics Sir Ramgooland, molt a prop d’allà. Al entrar hem pagat per fer la visita amb un guia, un senyor gran que ens ha dit que l’any que ve farà 50 anys que treballa al jardí i que semblava el manager de l’Apollo Creed, ens ha fet una passejada xulíssima entre els lliris, palmeres, caobes, flors de loto... fins arribar als nenúfars gegants típics del parc, però que al ser hivern (austral) no estan en el seu millor moment, hem pogut veure una flor bastant potxa i un parell de tancades (quan escric això ja estaran obertes).

Un cop hem acabat la visita guiada hem anat a veure la dotzena de tortugues d’Aldabra que hi ha allà mateix, les quals, no sabem si per la música que se sentia o per quin motiu, estaven força més actives que les de la terra dels 7 colors.

També hem vist una família de cérvols en captivitat, típics de Maurici arrel de la seva introducció a l’illa per part dels holandesos. El lloc en sí és espectacular, els arbres frondosos, la zona de les espècies, les plantes aquàtiques i els estanys et donen la sensació d’estar al bell mig de la jungla. La visita paga molt la pena, la llàstima és que no hem vist el Baobab que està al costat de l’altra entrada del parc, que sembla que és la principal (anant-t’hi a peu).

Després d’aquestes dues visites i un dinar a la tranquil·líssima table d’hote Chez Tante Athalie, amb vistes a una col·lecció de cotxes clàssics, hem acabat de creuar el país passant per una zona on si bé la costa oest es veu turística, i la central més d’oficines, aquí hem vist cases particulars força ben posades, i és que en aquesta zona sembla d’un nivell de vida més alt que la resta del país.