Cala Illa Mateua

Quan semblava que aquest estiu no faríem la nostra escapada anual a la costa Brava, bé, de fet no l’hem feta a l'estiu, doncs la Mercè ja és tardor, vam decidir fer un dinar al restaurant La Clota, a l’Escala. Restaurant recomanat pel Trave i que ja coneixíem i com ens havia agradat molt vam pensar que era un lloc per anar a gastar-se’ls per celebrar una ocasió especial, com era el cas.

No ens vam estar de res, els nens van fer dues mitges racions (tot i que eren grans) d’espaguetis (l’únic fallo, doncs era més car que una que s’haguessin pogut partir) i una escalopa per cada un, pels grans, unes tallarines boníssimes (les recordàvem de l’anterior visita), dos llamàntols a la brasa increïbles (el meu pare encara saliva), un arròs amb llamàntol (mig) perfectament cuit, saborós, i caldós com li agraden a la Mireioneta, i una mariscada amb calamar, musclos, petxines, zamburinyes, vieires (amb un gust que et transportaven a un altre mon), gambes, mig llamàntol i mitja llagosta, tot espectacular, vaja, un autèntic festival. 

A això li vam afegir, aigua, pa, una ampolla de vi blanc una cervesa i una coke, quatre postres, tres cafès i quatre xarrups de ratafia. La dolorosa... 225€, diners, però no és un robatori en absolut. Totalment recomanable per menjar bon peix i marisc a bon preu. 

Abans i després del tiberi, vam anar a la cala Illa Mateua, al sud del poble i, per tant, a prop del restaurant, quan la vam veure pel matí ens a encantar, cala de pedres això sí, però d’accés força senzill. Tot i estar urbanitzada fins molt a prop, des de la cala no veus les cases, afegint-li que érem quatre gats (i de veritat que quatre grupets contant uns submarinistes) vam decidir que hi tornaríem després de dinar a banyar-nos en aquell pedacet de paradís d’aigua transparent que voreja l’Illa Mateua, una roca que s’ha separat de la costa.

Dit i fet, després de dinar, l’Aranet se’n va anar amb l'avi i el tito a Badalona a veure al Rayo i els tres membres restants de l’expedició vam anar a veure les vistes i els búnquers de Torre Montgó, una torre de defensa contra els pirates que domina unes vistes certament boniques amb l’entrada a cala Montgó a una banda, la punta grossa a l’altre i el golf de roses i el cap de Creus al fons.

Després del minipasseig, vam tornar a cala Mateu, només hi havia una parella que va marxar al arribar nosaltres, així que vam disposar de la cala per nosaltres sols. Una experiència brutal, de les millors a la costa brava, serenor, tranquil·litat i aigua neta i a bona temperatura, on vam gaudir d’un bany idíl·lic amb centenars de peixos, fins i tot bancs de peixos (suposem que anxoves de l’escala)  nedant amb nosaltres a prop de l’Illa Mateua.

Un cop refrescats, així som nosaltres que el millor bany de l’estiu el fem a la tardor, vam prendre una fanta, una coke i un gelat al bar de Pont de rei (5.90€), el bar del complex d’apartament que dona a la cala i, on vam acabar un dia genial com acostuma a passar quan visites la Costa Brava, fantasiejant sobre comprar un apartament allà.