Final a 15 mesos de màgia

El viatge de l’estiu 2020 acabava, i amb ell alguna cosa més, l’últim dia vam recollir amb calma, cosa comuna a tots els dies a Disneyland París i vam començar a fer quilòmetres. Un dinar en un àrea de pícnic i una aturada a posar benzina i comprar menjar van ser les dues aturades fins arribar a Clermont-Ferrand, una ciutat on hi hem hagut de passar tres nits abans de visitar-la.

Clermont-Ferrand

 és una ciutat pertita, no arriba a 150000 habitants, però ens va sorprendre un ambient espectacular amb terrasses i carrers plens de gent, una ciutat universitària i reivindicativa i que estava guarnida per gaudir del tour de França (també endarrerit pel COVID) fet que encara va contribuir a que ens trobéssim una ciutat encara més engalanada.

Ens vam trobar amb un casc antic bonic, però sobretot peculiar, doncs Clermondt- Ferrandt és la capitat de la regió d’Auvernia, una zona volcànica al centre de França (els volcans els deixem per una altra ocasió amb més temps) i per aquest fet, els edificis estan construïts amb pedra volcànica i són, per tant, molt foscos, gairebé negres.

Destaca, sobretot, la catedral gòtica, imponent, dominant la Rue de Gras i encararant-se al Puy de Dome, el volcà més alt de la zona. La llegenda diu, que des de la porta de la catedral pots notar la força del volcà.

Ens vam perdre durant una bona estona pels carrers de Clermont-Ferrand, tot i que pràcticament tot va ser Clermont, doncs Ferrand és (o millor dit, era) una altra ciutat que es va annexar a Clermont, mantenint un altre centre. 

Per Clermont vam arribar a la place de Jaude, on hi ha l’estàtua de Vergincetorix, l’heroi gal que va plantar cara als romans (l’Asterix de veritat).

Vam donar una segona volta màgica, amb una llum preciosa que il·luminava la catedral d’una manera sensacional, i és que Clermont-Ferrand guanya molt amb Sol pel contrast amb les pedres fosques. Després vam buscar un lloc on sopar, cosa que no va ser fàcil, no per la manca de llocs si no perquè tots estaven plens. Tot i així la vam encertar, vam sopar a Le Bistrot d'a Cote, unes fòrmules de nit espectaculars (ara mateix no recordem que era, però era molt bo). Els 4 vam sopar per 91.5€. Més del normal al viatge, però per ser l'últim sopar va valer la pena.

I poca cosa més, un cop sopats estàvem rebentats i ens en vam anar a dormir a l'hotel Clermont Staign, un altre hotel d'aquests funcionals a les afores de la ciutat amb pàrquing, wifi i una habitació una mica justa pels 4 però per passar una nit cap problema. Vam pagar 65.3€, tampoc una ganga però és el que hi havia.

L’endemà, dubtàvem si visitar la fabricar Michelin, doncs el senyor Michelin era de Clermont-Ferrand, és veu que la fàbrica és visitable i interactiva pels nens, a més de que estava relativament a prop del nostre hotel. Però vam anar tan d’hora que ho vam tenir tot recollit quan encara quedava gairebé una hora perquè obrissin, així que vam decidir anar fent quilòmetres i arribar a casa l’abans possible.

I quilòmetre rere quilòmetre sense sortir de l’autopista, amb un brunch al nostre ja clàssic aqüeducte de Millau on vam poder deleitar-nos dels seus capuccins (28.30€) i un dinar ja a Catalunya va arribar el final del viatge, un final especial, doncs hem de reconèixer que malgrat les nostre reticències inicials, ens ha agradat moltíssim visitar Disneyland París, però tenim clar que tot té un final i que després d’aquesta triple aventura en vindran de noves.