08006 - Sant Gervasi de Galvany - Passejades Confinades

Si bé les nostres primeres passejades ens van portar a descobrir per complet el districte de Ciutat Vella, la segona ronda de passejades ens porta a una “segona corona” de Barcelona, on en cada passejada visitem un districte diferent, si primer va ser el Poblesec, i després Sant Martí (amb el Poblenou), el cp 08006 ens va obrir el districte de Sarrià Sant Gervasi, més concretament la part est del barri de Sant Gervasi-Galvany, la zona entre Diagonal, Gran de Gràcia, Ronda General Mitre i Aribau (aproximadament).

Dissabte al matí, després de deixar el cotxe al pàrking SABA dels Jardinets de Gràcia i fer les primeres fotos en aquesta plaça, doncs la casa Fuster és una de les nostres preferides de la ciutat i les vistes amb la llum matinera del passeig de Gràcia amb poca gent són molt boniques, vam començar la passejada per la Riera Sant Miquel.

En aquest trosset ja vam veure les primeres cases boniques del barri, que ens van anticipat que estàvem visitant un barri sobretot residencial, amb poca cosa a fer, el que passa és que ens va sorprendre un barri residencial i dormilega, doncs passàvem de els 8 del matí i la restauració, malgrat la restricció d’horari, havia decidit no obrir. Llàstima perquè en aquell carrer hi ha llocs molt ben posats per esmorzar.

Un cop a Gal·la Placídia, una de les dues places sense cap salsa del dia (o potser és que les altres tenen molt encant) amb l’edifici més lleig de la ciutat i un quiosc amb barista per fer cafès take away, enfilem Via Augusta fins on es bifurca amb la Riera de les Cassoles. Nosaltres ens vam ficar pel mig de totes dues, pel carrer Saragossa, caminant amb vistes al Tibidabo fins arribar a la plaça de Manyé i Flaquer, on hi havia l'Humedad Relativa i molts records d'una joventut cada cop més llunyana. Continuàvem en una zona residencial i dormida, o ens va costar trobar un lloc per esmorzar, ho vam fer al primer lloc obert que vam trobar, la cafeteria Massamara, un cafè amb llet, un croissant, un aigua i un entrepà de xoriço, 6.3€.

Esmorzar normalet, però a partir d’allà, potser per tenir la panxa plena, vam tornar a veure cases maques, el passeig Mulet, amb autèntiques cassasses, ens va al·lucinar, que bé que li senten els passatges a Barcelona, trobem que són una identitat a explotar. Més amunt, la plaça de sant Joaquim ens va hipnotitzar així com les cases modernistes que la voregen ja arribant a la zona de Pàdua.

Vam arribar a la ronda General Mitre travessant el carrer Balmes i descobrint una estàtua del timbaler del Bruch. Un cop a dalt, només podíem fer una cosa, baixar, però abans...

Abans hi vam trobar el millor del dia, l’edifici Alhambra de Barcelona, al carrer Berlinès número 5, a toca de Mitre, de fet per arribar hi ha unes escales mecàniques. La llegenda diu que un alemany es va casar amb una granadina i que per tal que aquesta no s’enyorés de la seva ciutat al portar-la a Barcelona, li va construir aquest edifici que, no és una rèplica de l’Alhambra, com diu algun web, però sí que li fa un homenatge.

La façana ja impressiona per la seva immensitat i bellesa, d’estil neoàrab, amb les arcades oníriques típiques del temple granadí, però és sobretot l’interior, on vam entrar gràcies a una veïna que ens va deixar passar, doncs és un bloc de pisos privat, que és una rèplica del pati dels lleons, sense lleons, però ple de detalls que ens va deixar esmaperduts. Una joia de l’arquitectura urbana de Barcelona, i una gran troballa.

De tornada vam passar pel parc de Monterols, però estava tancat, la gent feia cua amb els gossos (n’hi havia molts al barri), i ens van dir que fins les 10 com a mínim no obrien el parc, ja diem que són dormilegues.

Vam travessar pels jardins d’Enric Sagrià, on una vella masia presideix una de les escasses zones verdes del barri (a banda del parc de Monterols) i vam passar per l’escola suïssa i la parròquia de santa Agnès fins arribar a la plaça Molina ja a la via Augusta, tots ells sense ni fu ni fa, mai hem entès la fama d’aquesta plaça a banda de ser el centre neuràlgic del barri.

Allà mateix hi ha l’arxiu Joan Maragall, casa del poeta i actual seu de l’arxiu de Barcelona, biblioteca i casa – museu amb visites cares i que s'han de reservar, sembla que la casa per dins té el seu punt, però no hi vam entrar.

Vam continuar baixant, deixant la zona residencial fins arribar al carrer Tuset, un dels centres de la nit més in i posh de Barcelona (quan hi havia nit) amb el Feroz, el Blink BLink, el Sutton... que són part d’aquest barri ja al el seu límit, l’avinguda Diagonal on tornen a aparèixer edificis nobles, com l’edifici Mas de Miguel o la casa Pérez Samanillo que és la seu del Círculo Ecuestre.

Ens vam acontentar contemplant aquests edificis modernistes per fora i fent un cafè, o millor dit un concentrat de carabassa amb llet (i cafè la Mireioneta) a un bar molt ben posat a Diagonal amb Tuset.

Després del cafè (i d’anar al lavabo), vam rematar el barri pels carrerons que separen la via Augusta de la riera de Sant Miquel, tot trobant racons, com la plaça de Narcís Oller, i és que aquestes places són l’essència de Gràcia i a l’hora, ens vam demostrar que Barcelona té moltes passejades per fer, que el 08006 no és el centre de Barcelona, però té coses per veure i descobrir, i que pensem fer això en la resta de codis postals.