S'ha fet llarg

S’ha fet llarg. Una frase que podríem aplicar al temps que fa que no viatjàvem, però que també aplica, i de quina manera, al trajecte que ha trencat aquest any de no-activitat viatgera, doncs el més lluny que hem anat des de que vam tornar de l’últim Disneyland París ha estat el delta de l’Ebre, que ja està guai, i que hem descobert Barcelona i d’altres pobles de Catalunya... però a la Mireioneta ja estava amb un mono molt gran, se li notava.

Tantes ganes tenia que ha fet els preparatius millor que mai, i avui a l’hora prevista ja estava tot llest! De totes maneres hem acabat sortint tard, l’Aranet no es llevava... sort que viatgem en cotxe sense cap horari pre-establert!

Ja els primers quilòmetres hem vist molts cotxes, tal i com esperàvem han anat desapareixent a les sortides de la Costa Brava, de manera que a l’arribar a la Jonquera la majoria de cotxes eren Francesos.

Hem canviat de país, per primer cop en 11 mesos, i ens hem aturat a l’alçada de les antigues duanes, tal i com esperàvem pel control de COVID, nosaltres portem pauta completa al cos i el certificat al mòbil i imprès al cotxe, no hi havia problema, però hem passat la frontera i l’embús continuava, de control res de res, un cotxe avariat ha provocat una caravana que ha empalmat amb el primer peatge francès i ens ha endarrerit més de 45 minuts.

Hem decidit aturar-nos a dinar (portàvem pícnic) a la segona àrea que hi ha a França, l’aire du pabillions, la primera “la catalana” has d’aparcar lluny d’on pots dinar, en canvi en aquesta hem tingut una taula a l’ombra just davant del cotxe, perfecte pel que volíem i per estar lluny dels primers gavatxos, que com temíem, això de la mascareta no ho tenen tant per la mà, o per la boca millor dit.

Després d’un dinar ràpid i bo, un nou èxit de la Mireioneta, hem continuat menjant, en aquest cas quilòmetres fins arribar a una altra àrea de pícnic a Carcassone des d’on hi ha unes boniques vistes d’aquesta ciutat de conte de fades.

Després de les fotos de rigor, hem continuat a l’autopista, però ni un quilòmetre després, ens hem trobat un altre embús, un que feia mala fila, després d’una estona aturats, hem arriscat i hem decidit sortir de l’autopista per continuar cap a Toulousse, on som ara, per carretera. On hem arribat a les 5 de la tarda després d'atravessar infinitats de camps de girasols en una carretera més maca que l'autopista, més bucòlica sens dubte, però també més lenta.

S’ha fet llarg, però ja estem de nou en plenes aventures... Quines ganes!