Bretanya amunt

 La distància més curta entre dos punts és la línia recta, cert, però molts cops és la més avorrida. A nosaltres ens tocava creuar Bretanya amunt, però enlloc d’anar recta vam decidir desviar-nos per visitar la península de Crozon, on després d’una altra gallete i travessar camps d’hortènsies (mira que n’està plena la Bretanya d’aquesta flor) vam arribar a Cameret-Sur-Mere, un poble de pescadors on al port hi destaca una torre de guaita i una sèrie de vaixells abandonats.

El poble en sí està bé, però el vam passar ràpid, de fet volíem fer una mica de platja. I, amb el bon dia que feia ens va sorprendre una mica el fet que tot i havent-hi unes platges ben bufones i d’aigua molt neta, estiguessin buides, així que vam anar a “la part de darrera” on vam veure un petit promontori que separava dues platges emmarcades per penya-segats amb encara millor pinta. Una, inaccessible a peu però que formava una imatge brutal, i una altra, on hi vam anar una estona a descansar, banyar-nos, jugar a futbol...

Després d’una estona de platja volíem anar cap a La Pointe de Pen-Hir, però després d’avançar uns centenars de metres amb el cotxe vam veure un altre jaciment de menhirs, així que vam decidir berenar al costat d’aquestes pedres, doncs en aquest jaciment pots passejar entre elles (tot sigui dit, comparat amb el Carnac aquest és minúscul).

I finalment vam arribar a la Punta de Pen-Hir, un espectacular sortint de roques, i penya-segats espectaculars on la gent hi va a escalar, o simplement a fer una excursioneta, com nosaltres, per aquest meravellós indret, un cop més, el final de la terra als nostres peus.

També en aquell indret hi ha una vesant cultural, doncs hi ha un memorial de la Segona Guerra mundial, amb búnquers i bombes i ancores, restes de les batalles que es van fer a la zona, doncs ens apropàvem a un dels llocs claus, les platges de Normandia.

I llavors, ja cansats del tot el dia, carretera i manta, ara sí travessant el bosc de Paimpont, on ens vam fer perfectament a la idea de com devia ser aquell terreny d’impenetrable, vam arribar a la zona nord de la Bretanya, un parell de poblets amb esglésies gòtiques que feien realment por ens obrien el camí per continuar explorant aquests immensa i preciosa regió.