Nantes, la pre-Bretanya

Vam deixar enrere el Garona per fer un bon grapat de quilòmetres fins arribar a un altre dels grans rius de França, el Loira, a la riba del qual, a l’alçada del poble de Mauve vam anar a passar les últimes hores del dia, en un lloc ben bucòlic on tant es podia sopar gràcies a unes casetes ben bufones, com pescar, si portaves el pertinent “dress-code”. I és el de sempre, que bé que venen les seves coses els gavatxos.

Ja l’endemà vam explorar Nantes, però fent-li cas a la Joselyn, la nostra amfitriona a la zona vam aparcar a Réze, un poble separat de Nantes (de fet és una altra comuna) pel Loira, on vam dinar tot gaudint de les vistes de Nantes, el port, l'illa de Nantes on antigament hi havia el port i on encara hi queden unes grues com a record... una molt bona idea.

Després vam agafar el “vaporetto” de Nantes, doncs com la ciutat i els voltants queden dividits pel riu, el transport públic per mar és tan habitual com el bus, el qual vam agafar després per arribar-nos al castell.

Ja estàvem avisats sobre Nantes que és una ciutat histriònica, bissarra, i surrealista culturalment parlant, molta joventut i molta facilitat per crear, cosa que ja diem ara, mola, i fa que la ciutat moli molt, doncs hi ha creacions arreu, cosa que permet gaudir de gairebé qualsevol indret de la ciutat on tot pot ser reutilitzat per donar-li un nou ús o un sentit més estètic.

Clar que tot té un contrapunt i tanta creativitat dona pas a alguna "obra" no conservada i que es mostra decadent/cutre. A banda que tanta joventut i creativitat dona lloc a... bé, l’exemple clar d’això és que el nostre primer passeig al costat del riu va ser per uns jardins urbans molt molons, d’on vam sortir després de veure un parell de joves esnifant. A banda d'això, el resultat global de la ciutat, molt positiu.

La creativitat va continuar en forma de camp de futbol “en corba” amb un mirall on es veia bé i és que fins i tot al castell, el castell dels Ducs de la Bretanya quan Nantes era la capital d'aquesta regió (ara no en forma part), doncs en aquest castell clàssic, hi ha instal·lat un tobogan des d’una torre fins el fossar, una passada per fer que els nens tinguessin ganes d’explorar un castell al que li vam fer el camí de ronda i des d’on vam veure la fàbrica de galetes LU (Lefèvre-Utile) la de les Príncipe.

Després vam passejar pel centre històric, un barri bonic, amb bon ambient i molt ben guarnit per tal de no desentonar amb la ciutat, el que si desentonava era la manifestació dels antivacunes, a la plaça Royale, i és que a França hi ha molta gent no vacunada, que venen de la quantitat d’”antis” que hi ha, de la quantitat de gent d’extrema dreta que hi ha, i de la quantitat de gent en contra de Macron que hi ha.

Nosaltres vam seguir el passeig entrant a les galeries del passage Pommeraye, més per mirar que per comprar i on vam constatar que ja estàvem força amunt i que l’esperit de la (Gran) Bretanya comença a impregnar la zona en les seves edificacions, de fet, aquestes galèries ens van recordar i molt, a les de Sidney.

Vam rematar el casc antic arribant a la plaça Grasslin on vam veure a la gent patinar sobre rodes en una versió urbana del típic “ice ring” davant de la neoclàssica òpera de Nantes abans de fer un mos a la Cigalle.

La nostra passejada va canviar de teló de fons del casc històric vam passar a l’illa de Nantes on l’absurditat de la ciutat arriba al seu màxim esplendor, allà una cistella múltiple és gairebé el més normal en una esplanada, el que eren les drassanes, ara portades més a prop del mar, és un homenatge al fill predilecte de Nantes, Jules Verne, allà hi ha un carroussel de tres pisos i una galeria plena de “catxibaxes” tot inspirat en l’obra del gran escriptor francès, així com  un dels símbols actuals de la ciutat. Un elefant mecànic de 12 metres d’alçada que va passejant per la zona amb gent a dins llençant aigua per la trompa. Si més no graciós, però és millor gairebé quedar-se a sota i jugar a que et ruixi l’elefant que pujar a dalt.

Vam recular amb el vaixell fins Réze, on vam fer una passejada molt agradable per aquest poble el qual ens va sorprendre amb una sèrie de cases molt boniques pintades de colors vius, amb el qual vam tancar un dia rodó i de pas, la “pre-Bretanya”.