Vacances al mont Saint Michel

Vam arribar al càmping Huttopia Baie du Mont St Michel ja tard i fosc, de manera que sense veure gaire res, ens vam ficar a la rulot on havíem de passar les següents dues nits del viatge, un allotjament peculiar, amb el passos estrets però amb llits decents, cuina perfecte i menjador correcte. Sí que el lavabo era justet (de nou, pel pas) i aquelles dues nits van fer que haguéssim de portar una maleta amb roba de nit.

Però de totes maneres, els 130€ que vam pagar per les dues nits van quedar justificats l’endemà al llevar-nos i veure on érem, un lloc molt tranquil, davant d’un llac i moltes coses per fer, inclús treballar, doncs el wifi era excel·lent.

Com sempre diem, estem de viatge, però també de vacances, i els dos dies al càmping van ser pràcticament de relax. Jugar amb el frisbi, passejar pel llac, anar a la piscina d’aigua tèbia, jugar a tenis  o a ping pong... Gaudir i, el més espectacular, estant pràcticament sols, un altre d’aquells moments màgics. Un lloc per recomanar.

Però hem dit pràcticament, doncs vam agafar aquest lloc per anar sortint de la Bretanya però també per visitar un dels MUSTs que ens quedaven de França, el mont Saint Michel, de manera que el dia que teníem sencer, per la tarda, sense presses, ens vam dirigir cap el monestir gòtic més famós de França i potser del mon, el qual no deixar de ser la punta de l’iceberg del que és el lloc.

Després de diverses aproximacions buscant llocs on aparcar i començant a veure la imponent illa rocosa des de la llunyania i d’una sessió de fotos a un camp de gira-sols, vam cedir i aparcar als pàrquings oficials... La pifiem, no per res, bàsicament perquè els pàrquings tenen un preu de 15€ per 24 hores fins les 7 de la tarda... i nosaltres vam entrar passades les 17... i a un pàrquing dels de més lluny.

Tot i així un cop agafat el bus gratuït que et porta a l’entrada del mont saint Michel creuant el dic que no permet la insularitat de lloc, se’t passen tots els mals. La marea era molt baixa, és a dir, era sorra, però la imatge ja és brutal, un paisatge d’un altre planeta, estil Star Wars amb aquella ciutat medieval allà al mig.

Un cop dins, vam passejar pels carrerons, sempre en pendent gaudint per igual dels racons i de les vistes fins arribar a l’entrada a la basílica que, malauradament estava tancada i, és que aquests francesos, sembla que quan no és temporada altra van molt d’hora, doncs els restaurants també estaven tancant i no ens podíem quedar a sopar durant la posta de Sol que era la nostra idea.

Així doncs vam fer una passejada tranquil·la per la fortalesa marxant abans del previst, però ja tampoc sabíem que fer, a més a més, al “tancar” tot, els busos llançadora al pàrquing anaven molt plens, de manera que vam tornar caminant, cosa que és recomanable perquè a més de ser cardio saludable ens va permetre gaudir una estona llarga de la imatge del mont san Michel, una autèntica delícia, el típic, que no es mal interpreti, la ciutat està molt bé, però l’autèntic encant, és per fora, i, ja tenim un motiu per tornar a França, veure les marees del mont Saint Michel.