Carreres de camells. Una visita no planificada

La nostra idea era visitar Sharjah els dos primers dies de viatge, però sabíem que amb l’hora d’arribada del vol, el primer dia hauria de ser molt i molt tranquil. Gairebé no havíem dormit a l’avió ni, com esperàvem a l’aeroport, doncs entre PCRs, maletes i que l’oficina del cotxe estava oberta, ens posàvem en marxa abans de l’esperat.

Les 7 del matí era massa d’hora com per anar a passejar en les condicions que estàvem i tres quarts del mateix per anar a l’hotel a demanar l'habitació, de manera que vam fer un canvi de plans d’aquells que en els viatges tant li agraden a la Mireioneta.

Vam començar a fer quilòmetres agafant una de les centenars de mega autopistes que travessen el país, autopistes que arriben a tenir fins a vuit carrils per banda per on la gent va a tota pastilla és com un circuit de fòrmula 1, doncs avançar per la dreta és normal, clar que deixant tres carrils entre mig no ho veus ni perillós.

Vam veure per primer cop l’skyline de Dubai amb l'imponent Burj Kalifa presidint-lo, des de lluny es veu molt elegant. Poc a poc aquesta agulla infinita s'anava fent petita mentre nosaltres ens endinsàvem al desert (bé al desert no edificat).

Uns 30 minuts després arribàvem al nostre destí, el DCRC, és a dir, un estadi de carreres de camells un dels esports nacionals als Emirats on s’estan celebrant les classificatòries per les finals a la primavera havent-hi carreres cada dia de 7 a 10 del matí.

El recinte es immens, només entrar-hi vam començar a veure camells a tort i a dret, com si els seus entrenadors els hi estiguessin fent escalfar. El recinte és tan gran que ens va costar trobar la pista de carreres, vam veure un hospital de camells i finalment, després de preguntar, hi vam arribar.

Al ser tan d’hora i una activitat no gaire típica en els viatges als Emirats, érem molt pocs turistes, de fet, al primer lloc on ens vam aturar, érem els únics occidentals i era un lloc per aturar-se, doncs estaven preparant els camells i posant-los a sobre els mini genets robots que els van fustigant electrònicament.

Després vam anar a un pont des d’on es veu de manera privilegiada l’inici de les curses. Aquestes van passant contínuament, vora uns 25 camells surten cada vegada per fer un circuit de 5 quilòmetres no circular de manera que quan surt una cursa es comença a prepara la següent i quan arriben, visible també des del punt doncs és una recta perpendicular, un cop els cotxes on hi ha els amos dels camells que van seguint en paral·lel la cursa tornen a posar-se a la línia de sortida, és dona un nou tret de sortida. Veure els 4x4 avançant-se és una de les coses més estrambòtiques de l’esdeveniment.

Després el pont vam baixar a la línia de sortida i vam acabar després a la corba d’arribada per tal de veure diferents angles de la cursa, un espectable diferent dels que s’acostumen a recomanar als Emirats però que ens va entretenir i que recomanem, i sobretot, ens va matar les hores mortes.