Un desert clàssic

Passem el matí de l’últim dia a la piscina i l’SPA de l’hotel doncs el pla és anar al desert i tenim cita a les 4 de la tarda.

Com acostuma a passar, el temps de sobres que tenim s’acaba esfumant, sortim de l’hotel i ens endinsem als Emirats direcció Oman, de seguida arribem al desert, sorra, dunes i més sorra, un dinar a peu de carretera, no pot ser enlloc més, que havia de ser ràpid s’allarga degut a que el lloc ens sorprèn positivament i al final arribem a tres quarts de quatre. Volíem arribar abans pel fet que com es fa fosc a les sis ens preocupava que no poguéssim fer les activitats.

Aparquem al voral de la carretera, damunt de la finíssima sorra del desert i ens ajuntem a l’horda de guiris que esperen com a nosaltres a ser col·locats en un dels 4x4 per començar l’aventura. La típica situació caòtica d’aquests llocs que a ulls del turista no saps com pot sortir bé però on tot va fluent. Tot i així, nosaltres tenim una preocupació extra, ens quedem a dormir allà, el cotxe l’havíem deixat “d’aquella manera” i no veiem a ningú més amb maletes... quan preguntem al respecte les respostes són:

Car is safety here

Yes, no problem

Vaja, que molt tranquils no ens quedem...

De totes maneres, tirem pel “hemos venido a jugar” i per sort, som col·locats força ràpid en un Nissan Patrol que ens porta cap al camp al mig del desert botant i surfejant dunes, no gaire estona, però suficient per gaudir-ho, en especial els nens. Potser per que no és el primer cop, potser perquè a Jordània anàvem a una pick-up a fora, tinc millor record, tot i que segurament aquí hem fet més conducció off-road.

Un cop arribats al camp al mig del desert dues coses venen al nostre cap, que la sorra és finíssima, i que és un desert molt autèntic però que té carretera i civilització força a prop, cosa que li treu esperit aventurer però que ens dona seguretat, en especial sense saber on dormirem, preguntem a un parell d’encarregats més, però no fem més que rebre llargues.

La part positiva, les activitats, els nens agafen un falcó, fem una volteta (petita) en camell i practiquem sand boarding, tot i que això últim és força cutrot. Així passem la tarda i quan es comença a fer fosc entrem al campament on molts turistes, ens diuen que 800, creiem que no tants, alguns internacionals però la majoria d’allà o expatriats, seiem en taules al mig d’una plaça, bé, al mig hi ha l’escenari, a la primera corona les taules i a la segona, les taules vip i les diferents guinguetes que van obrint per parts, la del té, els tatuatges de henna, només per noies, les begudes, on hi ha alcohol! Els aperitius i finalment el restaurant. Tot molt ben organitzat.

Després de sopar ens distreuen amb una sèrie d’actuacions, dues danses del ventre, un senyor que fa un espectacle amb foc i un altre que fa una dansa típica dels emirats on amb una espècie de faldilla no para de donar voltes i jugar amb ella, tot molt currat. Va ser una molt bona estona.

Després dels espectacles la gent comença a marxar, nosaltres continuem preguntant, ens diuen que aquella nit ningú més es queda a dormir... WTF! Creiem que no tenen clar que fer amb nosaltres doncs ens diuen que ens vindran a buscar per portar-nos on dormir (entenem que a un altre campament) però finalment, un senyor que “s’entera” ens diu que passarem la nit allà, al lounge vip. Sols? No, amb el personal d’allà, en una habitació sense persianes ni clau però on vam estar prou bé.

Abans de dormir ens fan un foc a la sortida del camp, un autèntic luxe gaudir del desert nosaltres sols, xerrem els quatre molt a gust fins que el cansament ens guanya, tornem al lounge a acabar de veure Spider Man i a descansar.

Al matí següent ens aixequem d’hora, ens han de portar l’esmorzar a les 7 i abans volem veure la sortida de Sol, doncs la que recordem de Marroc era espectacular, desafortunadament aquí no és igual el dia està ennuvolat i els colors no del desert no tenen res d’especial. Sí que ho té la sensació de tranquil·litat, la frescor de la sorra als nostres peus mentre pugem per les dunes sense ningú més i la immensitat que ens envolta. Amb això ens quedem.

Ben puntuals ens porten un senzill esmorzar i a les 8 ens retornen, aquest cop sí que en pick-up, els nens s’ho passen teta, on teníem el cotxe. Sí, està allà i perfectament, tot ens ha sortit rodó.

Tornem a la civilització, o millor dit, al desert edificat fent una volta per poder conduir gaudint de dunes i d’algun poblet / civilització fora de les macro urbes dels Emirats, ho aconseguim i a l’hora veiem un ramat de camells. Som feliços.