Tona 71

Tona és un municipi a la plana de Vic a tocar de la c17 del qual així d’entrada no et crida l’atenció més que pel castell que s’alça sobre d’un turó dominant el poble. Nosaltres hi passem tant sovint que teníem ganes de conquerir-lo, de fet, fa un temps ho vam intentar amb una primera visita, però feia molt mal dia i vam avortar ràpidament, de fet, poc més recordem que una breu passejada en cotxe pel centre del poble i acabar dinant en un bar de “motards”.

El cap de setmana passat però, tot i que la previsió del temps tampoc era òptimista, una celebració familiar ens portava a Tona per dinar, de manera que vam decidir sortir abans pel matí per rematar els “temes pendents” i fer la primera visita per Catalunya del 2022.

De Tona teníem una altra referència, fa molts anys hi va estudiar el cosí de la Mireioneta en una de les diferents cases modernistes que s’hi van edificar quan Tona va esdevenir poble d’estiueig degut a les aigües termals que s’hi van trobar allà. Aquestes cases, algunes d’elles precioses per cert, conviuen a les afores del poble amb una sèrie de masies, d’uns quants segles més enrere, però igual d’espectaculars, una composició molt xula a l'entrada del poble per la vessant "nord".

Nosaltres vam conduir pel poble amb la premissa d’anar “pujant” fins que vam trobar una esplanada on indicava el camí cap al castell i on el trànsit a motor estava prohibit.

Allà vam deixar el cotxe i vam fer una part del camí del castell, una curta passejada però amb un desnivell important que et porta fins a l’esplanada del castell. Un lloc d’aquells on es fàcil imaginar-te èpoques pretèrites amb guerres i cavallers, doncs aquest lloc és perfecte per defensar una fortificació, una pujada difícil per un camí força estret i fàcil de defensar amb "balcons" als penya-segats que vorege el camí i amb una ampla esplanada a dalt, de fet, semba mentida que el final sigui tant ample i gran, i amb vistes espectaculars de la plana de Vic i del poble. Del castell només en queda una torre de l’homenatge, de fet, l’edifici que es veu des de la c17 és l’església romànica de sant Andreu. Però pel lloc i les vistes val molt la pena pujar a veure-ho i gaudir de les vistes dominants del lloc sobre el poble i la plana, tant o més com les que hem vist centenars de vegades des de sota del castell.

Després de passejar una bona estona per allà, fer fotos a tort i a dret i jugar a fet i amagar, vam baixar per on havíem pujat, vigilant això sí, de no caure a la cisterna creada allà a l’època romana i que ha estat emmagatzemant aigua (quant n’hi ha) des de llavors.

Un trajecte tant bonic com curt baixant per l’altra banda del castell ens va portar a la Ferreria, una masia del segle XIV espectacular reconvertida a restaurant on vam gaudir d’un menú de cap de setmana de 27€ (més suplements) que paga la pena per celebracions, escarxofes, cargols, calçots en escabetx, pernil, pop, bunyols, llengua de port, porc, vedella, rap, arròs, per la taula va passar de tot, i tot molt bo. De nou, un lloc per anar a celebrar.

Després de dinar, una altra volteta en cotxe pel poble on tampoc li sabem trobar res, així que, decidim tornar cap a casa doncs, per més inri, torna a ploure, cosa que associem a Tona indefinidament.