El viatjar no s’ha acabat! És cert que hem passat una temporada molt llarga en la que a banda d’un parell d’excursions de muntanya, que tampoc hem posat al blog, no hem fet gaire res, diferents motius ens han dut a un sedentarisme absolut, i que en certa manera continua en el que és aquest nou “viatge”. Aquest estiu toca relaxar-nos i minimitzar qualsevol estrès, de manera que va ser fàcil triar el nostre destí per la primera part de les vacances, que sí, un cop més les haurem de fer partides.
Un lloc molt
bonic, proper, on no havíem estat junts i de fet per separat fa com 30 anys que
no hi estàvem i un campus de Basket en anglès que ens permetrà aprendre alguna
de les dues coses i teletreballar. Així és Menorca, el destí. On ja hi som en
un viatge que va començar fa poc més de 12 hores.
Qui diu 12 diu una
mica més, doncs fer la maleta per 16 nits de càmping, amb tenda, un campus de
Basket, platja, teletreball... i que la roba dels nens cada cop és més gran no
és fàcil. I encabir-ho al cotxe, menys encara.
De totes maneres,
ho vam fer molt bé, plegant el seient de l’Aranete, traient, la bandeja i amb
el cotxe ultra carregat, vam sortir sense gaire problemes abans de l’hora
marcada. Després d’un parell d’aturades logístiques i confondre la terminal vam
arribar a la terminal F4 de Balearia, (que gran és el port de
Barcelona) a l’hora prevista, i com estava previst, vam haver d’esperar
una hora en la clàssica filera de cotxes abans d’embarcar.
A un quart de 10
vam entrar al vaixell. Vam ser dels primers a pujar però vam tenir la mala sort
que ens va tocar deixar el cotxe en un coberta... descoberta, per sort al
recollir-lo no estava especialment brut. A l’entrar al vaixell ens va arribar
un “whats” donant-nos la benvinguda i la clau electrònica pel nostre camarot,
de manera que no havíem de passar per enlloc més. Logística perfecte!
Vam anar a la
nostra habitació marina a deixar les coses i vam pujar a la coberta a sopar els
entrepans que havíem comprat en una de les aturades tècniques, però abans de
sopar... un dels dos jacuzzis del vaixell tenia aigua... i estava buit, allà
que s'hi van ficar els nens, amb aigua hidro massatge i llums tot mirant el port
de Barcelona i Montjuic, segur que una persona els mirava des d’allà.
Quan es van cansar del jacuzzi, van ser l’enveja del vaixell, vam sopar i després d’un reconeixement de l’interior del vaixell i de les cobertes quan començàvem a deixar el port, vam tornar al camerot on vam descobrir a uns nens nerviosos per navegar tota la nit. Ara feia temps que no ho fèiem i segurament són més conscients i tenen les seves pròpies pors.
Per sort, amb una
peli i traient-nos l’ansietat vam dormir del tiron, els llits eren molt
còmodes, fins les 6 del matí que ens van començar a despertar. Mira que tenen la
mania d’aixecar-te d’hora en aquests ferris.
Vam recollir el
poc que teníem al vaixell, vam anar a coberta a veure la sortida de Sol per
Ciutadella i vam arrencar el cotxe per redescobrir un dels paradisos del
mediterrani.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada