Una aturada no planificada

Bé, de fet planificat no portem res, doncs la idea és anar veient i fent el que ens vingui de gust en cada moment, però el fet de que el desembarcament fos tan d’hora i tan ràpid, va fer que ens adonéssim que si anàvem al càmping directament ens trobaríem la recepció tancada. Així doncs, recordant un dels diferents apunts que ens han passat, tothom bé a Menorca! Vam recordar que ens recomanàvem com a poble per visitar es Mercadal, el típic poble de cases blanques i finestres angleses just al centre de l’illa i que ens venia de pas camí al càmping. Bé, sempre està de pas.

I allà hi vam fer cap, vam aprofitar que era d’hora i que segurament en aquests pobles d'interior no hi ha tanta gent per esmorzar a la plaça major amb les banderetes simulant una carpa de la festa major que havia estat la setmana passada, amb el seu jaleo i tot (segons l’Aranete, “cavallos contra hombres”). 

Segurament, perquè ho és, segurament per la nostra set de viatge, ho trobem molt bonic. Vam passejar pel centre històric, molt tranquil i petitet. Ens va encantar la plaça de darrera de l’església de sant Martí, no vam trobar més que un forat a l’aljub de Kane i vam descartar el molí per dinar, però sobretot va ser un escalfament per preparar-nos per continuar l’aventura, això sí, amb la primera ensaïmada comprada al poble on, sembla que hi ha una tradició especial, ja veurem si és igual a la resta de pobles.

Vam tornar al cotxe i cap al càmping, on, la parcel·la encara estava ocupada, de manera que vam anar una estona a la piscina a refrescar-nos. Quan va quedar disponible, vam tornar a la parcel·la i vam passar la resta del matí instal·lant-nos a la tenda on viurem durant més de dues setmanes.