Díes de teletreball a l'illa... i vacances

Dilluns és un dia diferent, en Pauilolo comença el campus on no coneix a ningú i està nerviós. Nosaltres també una mica per ell, cosa que sumada a que hem de revisar feina i demés, el dia consisteix en que el portem al campus a Alaior, a poc quilòmetres del càmping on l’ambient es veu maco, i els demés ens quedem al càmping on l’Aranet és realment feliç.

L’anem a buscar al migdia per dinar i ja surt amb una altra cara, li ha agradat i tots respirem tranquils, cosa que es confirma en la sessió de la tarda i es mantindrà al llarg de la setmana. Ha estat una bona idea.

Dimarts, aprofitant que el descans entre els entrenaments de matí i tarda és de 3 hores per visitar les coves d’en Xoroi a la zona turística de cala Porter, encara al municipi d’Alaior, però una zona que ens sembla la més cutre de l’illa és com el Lloret de Menorca.

Les coves són un dels elements característics de Menorca i aquestes, amb una llegenda molt xula al darrera és van reconvertir en una discoteca setentera (de la dades no n'estem segurs però per l'estil sembla prou clar) són de les més mediàtiques. Curiós però no ens convenç especialment. Les vistes dels penya-segats i el mar sí que són espectaculars i pensar en la vida d’en Xoroi fa el seu què. Però el recinte... llàstima que sigui una discoteca que segurament no és el que busquem ara mateix. U cop sortim de la cova tornem cap el campus i cap el càmping on passem la resta del dia.

Dimecres celebrem el nostre aniversari, “guarnim” la tenda per l’ocasió i al vespre anem els quatre a recollir a en Pauilolo per celebrar-ho a Alaior. Sopem a la plaça davant del campus on gaudim d’un ambient esportista a tope. Malgrat es va fent tard les cistelles no deixen de sonar dels tirs de la gent, i dels diferents recintes que hi ha al voltant de la plaça no deixa de sortir gent d’entrenar dels seus respectius esports. Ens agrada l’ambient.

Un cop sopats ens dirigim cap al centre d’Alaior i cada passa que donem (o que pugem) pel poble ens va agradant més i més, deixant enrera la nostra percepció famèlica d'Alaior del primer dia.

El poble és com tots, blanc i endreçat. Voregem el convent de san Diego, amb tocs castellans i/o indians. Ens agrada, però l'oblidem ràpidament sentint la música que ve de sa plaça, on hi ha un envelat i un ambient de festa d’estiu que ens encanta. Passegem pels carrers del voltant on hi ha mercat de nit i hi trobem alguns racons preciosos. Arribem a l’església de santa Eulàlia, molt castellana, aquesta sí i amb caire de fortificació. Definitivament, Alaior ens agrada. Fem una altra passejada per la plaça abans de tornar al càmping a descansar.

Dijous, malgrat ser dia de feina és diferent. El Maqui és un amic que porta mitja vida vivint a Menorca, gairebé no tenim contacte però com de Menorca i de bàsquet en sap un ou, li havia consultat pel campus i arrel d’això vam tornar a estar en contacte i vam quedar que ens veuríem. No va ser fàcil però al final vam concretar per dijous al matí a Fornells que ens passejaria amb la seva barca. Amb la seva barca!!!

I així va ser, a les 10 ja havíem travessat es Mercadal i ens vam trobar al port de Fornells. El Maqui està igual que sempre, un noi especial, introvertit si no el coneixes, intel·ligent, i en forma. És un crack que s’ha mimetitzat amb Menorca i tots estem contents d’això. Parla salat.

Entre moltes altres coses, el Maqui s’ha tret el PER a Menorca i amb la seva zodíac ens dona una passeig que comença veient des del mar alguns dels punts que havíem vist anteriorment. Sortim per la badia de Fornells vorejant la torre i veient de lluny cala tirant. La vista de la costa és encara millor des del mar. Els penya-segats imposen molt respecte i el mar, tan blau i tranquil és un vestit ideal. Passem per sota del far de cavalleria i el Maki ens va explicant històries i historietes de Menorca, des de com bufa el vent fins qui viu a les “casetes” que hi ha a primera línia de mar.

Tot navegant també veiem platja cavalleria i arribem fins a cala Pregonda on fem fonda. Cala Pregonda és una de les cales tops de l’illa i a la que s’hi arriba després de caminar uns 40 minuts pel camí dels cavalls, nosaltres ens ho estalviem arribant-hi per mar.

Allà, un espectacle, aigua totalment cristal·lina amb peixos de colors per sota, també la mítica posidònia i algun eriço, travessem la illeta que hi ha al mig, plena de sal, doncs és zona de salines i continuem nedant a l’altra banda just davant de la roca que presideix la cala de sorra vermella i que és la típica postal de la cala. Una estona d’autèntic luxe.

Tornem a la barca i fem un aperitiu “en alta mar” alimentant una mica als peixets que s’amunteguen al costat de la barca (excepte si els hi poses la mà) mentre xerrem d’això i d’allò, històries passades i futures, però sobretot del present, que és el que conta.

Tornem cap a port amb l’aigua una mica més picada, de fet, en Pauilolo estirat a la barca s’acaba empassant una onada poc després d’haver presenciat unes tonyines saltant a poc metres de la barca. Preciós.

Dinem a la barca mateix, a la badia de Fornells molt a prop de l’illa de ses Sargantes, una illa privada que si algú que llegeixi el bloc està interessat, està en venta, només costa 4000000€. Nosaltres no ens ho podem permetre malgrat haver-nos estalviat el passeig en barca. L’Aranete en un punt va dir... sí sí, tot això està molt bé però, quan ens costà? Quin crack.

Tornem a port i ens acomiadem d’el Maqui amb un arreveure, doncs si podem ens veurem encara un dia que volem conèixer més de l’illa i de la seva vida. Nosaltres tornem cap a casa amb calma, toca treballar per la tarda nit degut a l’activitat del matí. A més, hem pres massa el Sol i en Pauilolo està massa acalorat. Decidim que tampoc vagi al campus per la tarda.

Cosa que sí que fa el divendres per acabar un campus on s’ho ha passat molt bé, a conegut nens i profes molones, ha jugat a basquet i ha practicat anglès. Del no voler anar abans d’arribar a l’illa ara ja es planteja tornar l’any vinent. Nosaltres treballem l’últim dia abans d’anar a buscar-lo i així acabar la setmana de teletreball i començar l’últim espetec a Menorca.