Un inici clàssic

Vacances partides acostumen a implicar viatges propers, i aquest any ja ha estat de rècord doncs vam decidir fer un viatge familiar per Catalunya, més concretament per les terres de l’Ebre.

I com no podia ser d’una altra manera, un viatge per les terres de l’Ebre havia de començar per un dels nostres més clàssics i que curiosament és el final de l’Ebre. El seu delta.

Cap allà vam sortir amb la intenció de dinar a la casa defusta a les 13 i tenir temps per fer alguna cosa per la tarda, però vam fer tard, no hi ha com no tenir pressa perquè això passi... Per més inri, de camí vam trobar un accident a la AP7 que ens va endarrerir dues hores, per sort els nens van entendre la situació i es van portar molt bé. El fet que hagin tret els peatges és fantàstic però els camions van per l’autopista i hi ha incidents a diari.

Total, que vam degustar el nostre menú degustació a partir les 16 de la tarda després de trobar-nos un delta més verd del que ens esperàvem, tot i que ho hauria d’estar més per l’època de l’any en que estem amb l’arròs crescut i esperant la sega al setembre, Amés, el delta estava ben ple d’ocellots, els quals envaïen la carretera ben tranquil·lots. Com sempre, una imatge preciosa.

Un cop dinats i després d’uns karts manuals, vam canviar el clàssic d'anar a la punta de la banya per anar a la punta del falgar, on crèiem que no havíem anat mai, però al arribar vam recordar que sí, malgrat només hi havíem aparcatm suposem que perquè algun dels nens anava encara amb cotxet.

En aquesta ocasió vam passejar cap al far (no fins el far), gaudint d’un paisatge apocalíptic amb el mar, les dunes a tocar i una sorra ben fineta amb restes d’arbres, petxines... tot allò que l’aire i el mar arrosseguen fins allà.

No vam tenir temps d’arribar fins el far perquè es feia tard, així que ho deixem per una altra ocasió perquè amb el que ens agrada el delta, de ben segur que hi tornarem.