Via Verda del Zafán

Vam deixar el delta per enfilar-nos per la serra del Cardó-Boix, un paratge d’oliveres perfecte per gaudir de la conducció com feia temps que no ho feia. En poc menys d’una hora tornàvem a travessar l’Ebre, però uns quants quilòmetres més amunt i arribàvem a l’antiga estació de Benifallet, com el seu nom indica, una antiga estació de tren situadalal mig del no res degut a la mala planificació d’un ferrocarril estrambòtic i amb mal presagis des de l’inici de la seva concepció.

Entre crisis, canvis de govern durant la primera meitat el segle XX i la maleïda guerra civil, el projecte de portar el tren des de Saragossa al mar Mediterrani va ser un desastre. Benifallet no era l’única estació lluny del poble, el tren no tenia interés i l’enfonsament al 1971 d’un dels túnels va ser l’estocada final per tancar aquesta via a la que el millor que li pot haver passat és la reconversió a via verda. Un projecte estatal per reconvertir vies en desús en agradables i llargs trams per recòrrer en bicicleta o caminant d’una manera saludable i coneixent el territori. Una molt bona idea on algunes estacions, com el cas de Benifallet han estat reconvertides en albergs on fer nit entre les diferents etapes.

La primera nit poc temps vam tenir més que instal·lar-nos i sopar abans d’anar a dormir, l’endemà teníem contractat el transfer fins a Horta de San Joan, de camí vam veure per primer cop el parc natural dels ports, un paisatge imponent i que ens va acompanyar al llarg de tota la bicicletada.

La majoria de vies verdes tenen un lleu desnivell que fa que no tinguin gaire dificultat, però nosaltres teníem en ment arribar fins Aragó pel que ens faltaven 5 quilòmetres de manera que vam sortir des d'Horta “contracorrent”, era l'inici i no estàvem gens cansats de manera que aquests cinc quilòmetres  van ser molt fàcils i van fer que ens n'adoneséssim del que seria l'activitat. Travessar túnels (pels quals ja aviso que millor treure’s les ulleres de Sol... hem quedarà cicatriu). Atudades vàries com la que vam fer a l’estació d’Arnés per fer un mos i gaudir del paisatge de la zona.

En una estoneta vam arribar a la ribera del riu Algar, que separa Catalunya d’Aragó físicament però que  l'home a unit politicament mitjançant un espectacular viaducte de 4 arcs i 245 metres.

El conjunt és espectacular, però encara és millor aturar-se una estona i banyar-se en les aigües cistal·lines i “fresquetes” a les piscines naturals del riu Algar sota el viaducte. En una estoneta havíem creuar ambdues comunitats en bicicleta i nedant, dues maneres no gaire usuals de fer-ho.

Ben refrescats vam desfer els 5 quilòmetres fins a l’estació d’Horta de Sant Joan i vam continuar, ara sí, direcció Benifallet gaudint de la natura en un passeig molt fàcil. 99% en lleugera baixada. Vam aturar-nos a dinar a l’estació de Bot i com aquesta, cosa extranya, queda a prop del poble, la Mireioneta i jo vam fer una passejada per aquest petit poble típic de la zona, és a dir, no gaire maco, però que queda salvat pel seu centre amb alguna cassassa, més maco del que sembla a primera vista i amb unes vistes de la vall privilegiades.

Uns quilòmetres després, entre Bot i Prat del Compte hi ha el “must” del dia, la Fontcalda, un petit congost del riu Canaletes que conforma un paisatge espectacular entre inmenses parets de pedra i que es pot recòrrer per un petit camí tallat a la roca buscant el millor gorg on banyar-te. Nosaltres vam fugir dels primers on hi havia molta gent fins trobar-ne un que al nostre parer era millor i on no hi havia ningú més. Bé després el vam compartir amb una mare i una filla i una altra família, però hi vam estar molt agust. Segons sembla, és diu Fontcalda degut a un brollador d’aigua mienral pel que surt l’aigua a 25º però nosaltres no vam trobar aquesta temperatura (tot i que no era tan freda com a l’Algar).

Recollim les bicis, ben custodiades a l’entrada del congost per la verge de la Fontcalda que hi ha en una petita ermita i ens vam posar de nou passant túnels i les ruinoses estacions de Prat del Comte i Pinell del Brai per completar l’etapa de la Terra Alta i entrar al Baix Ebre on ràpidament vam arribar a “casa” a Benifallet a mitja tarda. En total més de 30 quilòmetres de natura.

Després de la merescuda i necessària dutxa encara ens vèiem amb forces de fer alguna cosa més. Vam decidir anar a visitar el poble que ens acollia, malgrat haver d’agafar cotxe fins ell.

Benifallet com a tal... doncs a veure, és lletjot, té bones vistes del riu i sí que la part alta té alguna gràcia, alguna parra curiosa i un carrer ple de rajoles amb rimes sobre els seus habitants, però sembla un poble de western més propi de l’Espanya profunda, de manera que un cop passejat vam decidir arribar-nos a l’Ebre "per completar-l'ho" i tornar a sopar de nou a l’alberg.

El darrer dia a la zona vam continuar amb la bicicletada fent els 8 quilòmetres que ens separaven de Xerta i que transcòrren practicament sencers paral·lels al riu. Un passeig molt agradable i que fa que t’aturis moltes vegades a fer fotos.

Xerta ja és un poble més grandot tot i que té alguns detalls d’aquells... com per exemple els cartells a les cases anunciant els candidats a pubilla i hereu... coses d’altre temps que o evolucionen o es veuen cutres.

A banda d’això, de nou alguna casa maca i, com hem dit un poble més gran i bonic que Benifallet però sense res especial més que una passejada. Bé, hi vam trobar que es celebrava una triatló popular cosa que va fer que allarguèssim la visita mirant com els esportistes arriben a la meta a tocar al parc a l’Ebre.

Vam girar cua i de nou amb les bicis vam fer els 8 quilòmetres de tornada que tot i “ser pujada” els vam fer a un ritme més fort, cosa que a l’Aranet li va passar factura i va patir la seva primera pàjara que no ha de treure mèrits a com va estar tirant durant els 50 quilòmetres d’aquests dos díes.

De nou a Benifallet vam donar per completada la nostra primera experiència en una via verda que qualifiquem com una experiència molt i molt bona i que confiem en repetir. Això sí, al moment vam deixar les bicis per agafar el cotxe, entre poc i massa! Per deixar l’interior de l’Ebre i, de nou per aquelles carreteres divertides tornar a la platja per la següent etapa.