Així no!!!

Doncs toca parlar de la sortideta que hem fet per Setmana Santa. Vam dubtar fins al final si pujar a Vilallonga, si fer un part a Vila i l'altra a casa, si pujar i fer una sortideta curta... però finament el millor  donades les condicions va ser marxar tots el díes, bé gairebé tots.

Un cop decidit, tocava pensar que fer, els bitllets "lluny" estan a preus prohibitius, especialment si multipliques per quatre, i per Europa, si després havíem de llogar cotxe també se’ns escapava el pressupost, de manera que, un road trip era el més indicat per aquesta ocasió, sobretot quan, el niño ens va dir de veure’ns a Burdeos per passar uns díes a casa seva. El plan estava en marxa.

Un cop sabent que acabaríem a la ciutat del vi, tocava planificar la resta de la ruta, com a Toulouse i vam estar en la darrera visita a Disneyland Paris vam mirar per Aquitània, “la carretera de dalt” i fent una cerca ràpida vam trobar el blog, fins ara desconegut de “Palabra de Madre” on vam trobar un viatget que hem copiat força per fer el nostre.

Així després de planificar un viatge de 9 díes en menys de 48 hores va arribar dissabte de rams amb tot preparat i el cotxe ple per començar una nova aventura, que per desgràcia no va començar com han de ser els viatges, però que de vegades... passa.

De fet, és allò que se’n diu mala sort, doncs en principi havíem de sortir dissabte a la tarda i, per tant, era inviable arribar fins Limoges d'una tacada, i vam decidir fer un stop over a Carcassona, una ciutat que havíem visitat justament 8 anys abans també per Setmana Santa. Finalment vam sortir pel matí però vam decidir mantenir el planning i aprofitar per fer una volta per Carcasona, doncs és una ciutat que paga la pena visitar sempre.

El temps no era especialment bo, però aguantava, vam fer un picnic en àrea de servei poc abans d’arribar a Carcassona on l’hotel Adonis tenia la recepció tancada quan vam arribar, cosa que ens va anar bé per visitar la part de baix de la ciutadella, amb vistes omnipresents d’ella, on destaca la bucòlica imatge d’aquesta ciutat amurallada amb torres amb “barrets” postissos des del pont Vieux i que no havíem vist en l’anterior visita.

Després d’un cafè i una estona de futbol, que bé ens ha anat portar les pilotes en aquest viatge, vam anar a l’hotel a deixar part de l’equipatge i descansar una estoneta abans d’assaltar una de les ciutats medievals més boniques d’Europa... sobretot si no fa mal temps.

Feia vent, fred i apuntava a pluja, de fet ja havien caigut quatre gotes mentre fèiem el cafè i quatre més mentre estàvem a l’hotel, però no ens vam arronsar i vam entrar a la ciutat per la imponent porta de l’Aude aguantant un vent exagerat i vam passar el castell directes fins la pla\a Marcou on vam decidir parar una estona a fer una crepe i veure si el temps millorava.

Però encara va anar a pitjor, al sortir cada cop plovia més. Vaig tornar al cotxe a recollir els xubasqueros i amb aquests posats vam creuar la ciutat antiga fins veure a la dama de Carcas, sortint per la porta de Narbona. Però entre la pluja, el fred, i sobretot el vent, no vam gaudir gaire de la ciutat. Eren les 6 de la tarda i ja pensàvem en sopar per tornar a l’hotel.

Però les 6 de la tarda és d’hora per sopar fins i tot a França. De manera que vam vagarejar una estona, tot trobant algun racò bonic que no havíem vist en la nostra primera visita o que no recordàvem fins que vam trobar un lloc on ens van donar de sopar i on vam poder entrar en calor. Al sortir, vam mirar un moment el castell, ja tancat, i vam tornar a dormir a casa, que l’endemà tocava un altre tute de cotxe.

L’endemà es va aixecar lleganyós però sense pluges... i amb una molt mala notícia: Algun fill de puta ens va trencar una finestra del cotxe, per sort no ens van robar res (i això que teníem part de l’equipatge dins) però va ser una autèntica putada doncs fer quilòmetres així és molt incòmode i, de viatge et dona molta inseguretat malgrat el remei que vam improvitzar allà mateix.

Entre el temps de merda i aquesta gamerrada, ens negàvem a creure que el viatge havia començat. Així no!