Ara sí. Comença el viatge

Un cop “solventat” el trencadís, el cotxe encara té restes de la cinta adhesiva que vam fer servir per fabricar una finestra temporal, ens vam posar en marxa, doncs gairebé 400 quilòmetres ens separaven de la nostra següent destinació. Limoges. Capital històrica del Lemosin regió que va desapèreixer amb la darrera reforma administrativa de França quedant reduiïda a capital del departament de l’Alt Vienne.

Limoges és una ciutat coneguda per dos motius, la seva porcellana, tot i que actualment està en decadència i pel bàsquet, bé, el bàsquet a Limoges tampoc està en la seva millor època però qualsevol que gaudís de l’esport de la pilota taronja als 90 recordarà com aquest equip, entrenat per un tal Bozidar Maljkovic va ser campió d’Europa. Sigui com sigui, hi ha referència a aquests dos aspectes arreu de la ciutat.

De fet, el nostre allotjament estava ben a prop del pavelló, llàstima no mirar abans i bé no haver mirat a posteriori si hi havia partit, doncs si hagués coincidit m’hagués fet una mica de ràbia la veritat. Un cop instal·lats vam anar cap al centre històric i fer la típica volta del turista.

Al ser diumenge vam aparcar de franc a la plaça Franklin Roosevelt, just davant de l’imponent i renaixentista ajuntament magnificat per la plaça on un parell d’arbres florits li donàvem un toc preciós que corregia el dia lleganyós i fred, però sense pluja que teníem en aquell moment.

Una primera passejada pel Boulevard Luis Blanc ens va mostrar la porcellana de Limoges a base d’un seguit de botigues amb vaixelles i altres objectes, alguns bonics, d’altres no tant però en general a preus que ens fan desistir de comprar garebé més que el fet que sigui diumenge i que tot estigui tancat! I és que realment, la ciutat estava molt morta. Limoges no és un top turístic i en aquestes coses es nota.

Vam recòrrer el boulevard fins arribar a la plaça Wilson on veiem les primeres cases amb entramat de fusta i ens fiquem de ple al casc històric de la ciutat. Allà vam quedar molt sorpresos en positiu, doncs tenim la sensació d’estar a l’edat mitjana de veritat, un barri medieval però sense el “postureo” de Carcassone, aquí no som cavallers, som el Shakespeare de Shakespeare in Love, o qualsevol artesà de les fires a les que hi anem als mercats medievals.

Després d’aquesta passejada i una altra crepe, vam arribar a la catedral Gòtica més al sud de França, la de Sant Esteve, en paraules per els nens, una d’aquelles esglésies construides per fer por.

I envoltant la catedral l’espectacular Palau Episcopal reconvertit en museu de belles arts i visita obligada... en una escapada més llarga a Limoges. Nosaltres el veiem per fora doncs als seus voltants hi ha els jardins del bisbe, cinc hectàrees de jardins temàtics amb vistes al riu Vienne i el pont Vieux i un bon lloc per jugar a fer i amagar. A més a més, veiem una de les peces de la ruta de la ceràmica, un gerro de porcellana blava al darrera del Palau, i és que a Limoges, vàries actuacions públiques han reemplaçat objectes trencats per rèpliques en aquesta porcellana, cosa que li dona un punt.

Donant una volta creuem a la part alta on, després de passar per la seu del club de bàsquet Limoges vam anar gairebé de manera directa fins la bucòlica plaça de Saint Aureline on hi ha la capella del mateix Sant (on hi ha les seves relíquies) i una creu ben curiosa. Un conjunt molt bonic i que és l’avantsala al quartier de la Boucherie, i és que van ser els carnissers els que van construir l’església i els que vivíen en aquest barri de cases de fusta entramada que formen un conjunt espectacular, l'uatèntic MUST de Limoges i actualment ocupat per llibreríes i altra botigues xules. De nou, però, totes tancades.

Vam seguir passejant passat pel mercat de la plaça de la Motte i sortint de la ciutat medieval per la plaça d’Aine on actualment hi ha el palau de justícia i que en època medieval era una de les portes de la ciutat vam arribar als jardins d’Orssay, un dels punts verds de la ciutat i des d’on vam veure, de lluny, un dels emblemes de la ciutat, el museu nacional Adrien Debouché, un palau que acull una col·lecció de més de 16000 peces de porcellana.

En aquest punt vam girar cua tornant a entrar a la ciutat alta. Vam estar caminant sense romb una estoneta passant entre edificis nobles, la plaça de la república i edificis representatius com el pavelló hivernacle un curiós pavelló frigorífic molt “geomètric” en estil Art-Noveau.

En definitiva, una bona passejada per una ciutat que ens va agradar més del previst però on el temps i sobretot l’ambient no ens van acompanyar en excés, però això sí, més que a Carcassona.

L’endemà vam recollir d’hora i ràpid doncs volíem fer una visita a Orador-sur-Glane, un poble a poc més de 20 quilòmetres de Limoges on, desafortunadament, l’endemà del desembarcament de Normandia els nazis van cometre una de les darreres barbàries de la segona guerra Mundial.

No està clar si pel fet que l’exèrcit nazi veia la guerra perduda, o una simple vendeta per un oficial assassinat, sigui pel motiu que sigui, de manera totalment innecessaria i covarda, una batalló de les SS va atacar el trànquil poble d’Orador-sur-Glane assassinant 643 cívils indefensos (19 espanyols), els qual gaudíen d’un dia festiu al poble.

A banda dels assassinats, el poble va quedar arrassat, les infraestructures i edificis van ser bombardejats i cremats. Com a recordatori, es va decidir mantenir-l'ho en aquest estat per poder visitar-l'ho i recordar la massacre, traslladant el nou poble uns centenars de metres.

La visita s’inicia en un centre d’informació, un passadís soterrat amb la fotografia dels assassinats et colpeix el cor pensant que eren cívils, molts d’ells nens i que res a veure teníen amb la guerra. D’aquell passadís ja surts tocat però preparat per veure un poble en ruïnes, arreglat per ser visitat, recordem que estem a França, però fent que sigui fàcil imaginar-te que va passar allà, un poble que es passeja amb serenor pensant, un cop més, com és l’ésser humà.

Pensant, que segurament és la cosa més important has de fer quan viatges, tornem al cotxe per continuar l’aventura que, després de com va anar per Carcassone, podem dir que el viatge va començar a Limoges.