Charente

La Charente és un departament francès que queda envoltat pels tres enclaus principals del viatge, Limoges, Pressac i Burdeus, i al que li vam dedicar un parell de díes abans d'arribar-nos a Burdeus.

Ja des del nostre "retir" a la vila flotant de Pressac hi vam fer cap el dia que vam anar a posar benzina ,doncs el poble de Pressac és molt petit, i la benzinera era caríssima.

Vam arribar a Confolens, un poblet "amb possibilitats" amb el seu pont vieux sobre el riu Vienne que és un dels differents spots ben bonics entre els diferents racons que té el poble. D'altres s'on el carrer que envolta la font de la Fontforse, la plaça de l'església o el carrer de les Orgues, però sobretot la casa dels Duc D'epenon, una casa amb entramats de fusta originals realment bonica però que com la resta del poble, i per això el tema de les possiblitats, no està en el seu millor moment. Suposem que, malgrat sempre hem dit que la França rural és bonica i cuidad, aquestes contrades ja potser estan massa lluny de tot. I és que vam trobar que al poble hi havia poquet ambient. Potser el dia o la data, això no ho sabrem, però turisme gairebé ningú, i locals en vam veure encara menys.

Un cop vam deixar el càmping vam conduir entre la França més profunda que recordem fins arribar a La Rochefoucald. Només arribar vam visitar el seu espectacular castell renaixentista construit per defensar la França medieval dels normands. Un castell d'aquells de conte amb fosar "per cocodrils", torreons amb punxa i un pati que sembla més aviat un palau. 

Sorpren el fet de trobar-te allò en un lloc que d'entrada no sembla tan important, però el que està clar és que els camins eren inclús tan importants com els llocs que s'havien de defensar en temps d'invasions.

Després d'instal·lar-nos al petit poblet d'Yvrac-et-Malleyrand, quatre masies agrupades a uns 10 minuts de Rochefoucald, hi tornar a aquest previ pas pels karts al circuit de Tapponat Fleurignac, poble al costat de Rochefoucald on els nens van gaudir d'un parell de tandes al seu flamant circuit per descarregar adrenalina i com a regal de sant per l'Aranet.

A Rochefoucald vam veure que un cop vist el castell poca cosa més hi havia a fer, així que vam tancar el dia amb un breu passeig i una estoneta de parc abans de sopar i tornar cap a casa.a veure el Barça - Madrid de copa del rei. Només direm que és el tercer cop que ens agafa un Barça-Madrid de copa del Rei fora de casa en Setmana Santa i sempre ha guanyat el mateix equip.

L'endemà ens vam arribar a la capital de la regió, Angouleme, una ciutat amb història i historietes, doncs és coneguda per ser la capital del còmic amb una gran varietat d'escoles i facultats enfocades a les arts gràfiques, cosa que es respira a la ciutat amb gent jove passejant arreu i amb una increïble mostra de murals arreu.

De fet, un cop aparcats al pàrquing del mercat, el qual va ser la nostra primera visita, on una curiosa font del Deu Baco presideix el lloc, i veure que l'oficina de turisme, ubicada conjuntament amb l'ajuntament a l'antic castell del duc de la zona, estava tancada vam recòrrer la ciutat seguint una ruta dels murals.

La rao del tancament era una manifestació per la reforma laboral a França per, entre d'altres coses, pujar l'edat de la jubilació als 65 anys. Es pot estar d'acord amb la reforma plantejada o no, però el que és increible és com es mobilitzen els gabatxos en les protestes, ens vam creuar amb ella, era pacífica, però hi havia molta, molta gent. Una enveja.

Tornant al turisme, vam recòrrer el carrer principal, la Rue Hergé, com no podia ser d'una altra manera, per cert, els ròtuls dels carrers són "bocadillos de còmic" i allà vam veure els primers dibuixos i murals arreu. Imatges de tot tipus, no només de còmic que animen una ciutat prou macota de per sí la veritat.

I d'Hergé, i el seu bust vam arribar fns l'estació, des d'on gairebé 1000 espanyols van se enviats dels camps de "de treball" francesos després de la guerra Civil i durant la IIa Guerra Mundial cap a Mathausen, i on una dona va retornar ja que podia tenir la peste i va poder explicar que estava passant.

Història tràgica pel que representa. Avui dia però, i amb els nens, ens fixem en el menir i l'homenatge a Asterix i el seu creador, René Goscinny.

Des d'allà, un passeig entre murals per la part no tan cèntrica d'Angouleme. Murals guai, la resta justeta fins tornar al centre on, sense deixar de banda els dibuixos hi ha una barri molt més ben posat i edificis nobles en els quals hi ha una altra curiositat. La pedra dels edificis antics d'Angouleme prové del fons de l'oceà atlàntic i queden restes de petxines i caracoles. Imatge curiosa.

Passejant vam tornar a creuar l'ajuntament, un antic castell espectacular, no tan fastuós com el de Rochefoucald però potser més regi, i vam arribar fins les muralles que mostren com el barri medieval d'Angouleme queda en alçada. El que era una bona defensa en l'edaat mitjana.

El següent highlight va ser la catedral romànica d'Angouleme, amb una torre molt semblant a la del romànic català, de fet llevat del color de la pedra, recorda molt al monestir de Ripoll.

Poc quedava més que perdre'ns una estona pels carrerons del casc històric d'Angouleme gaudint d'ells sense buscar res (a banda de més i més murals) abans de d'acabar l apassejada arribant de nou al mercat i agafar el cotxe per juntar-nos amb el niño i família...

Però no, anàvem d'hora i la "dona del niño" ens va recomenar visitar Aubeterre-sur-Dronne. El poble en sí és un poble petit ben posadet amb una plaça amb diferents llocs per prendre quelcom, però és que potser està així de ben posat, a banda de per ser francés, pel fet d'albergar l'església de Saint Jean, una capella de 1400 anys d'antiguitat i 20 metres d'alçada... excavada a la roca!!! Una autèntica joia que si estigués en una ciutat gran seria mundialment famosa. Lloc de peli d'aventures total doncs on se't queda la boca oberta quan entres doncs no t'esperes una capella de tal magnitud. Per dins es poden veure les tombes i el baptisteri de pedra, però el millor és contemplar el lloc, sobretot per inesperat i per diferent.

Un cop visitada aquesta església. que no podem més que recomenar a qualsevol que passi per allà, que ja avisem que Aubeterre-sur-Drone no queda a peu d'autopista, la visiti, vam posar romb cap a Burdeus, o més aviat Fronsac, on els amiguetes ens esperaveen per rematar el viatge.