De fet, diferent ja ho estat només començar quan, aquesta tarda per tal de fer els primers 440 quilòmetres del viatge m'he assegut al seient de copilot, doncs a l'avi li agrada molt conduir i ho fa molt bé.
Se m'ha fet estrany però he gaudit de l'autopista veient moltes més coses de les que veus normalment conduint. No m'havia fixat que n'hi ha terrenys amb "entrada directe" a l'autopista, suposo que camps o grans empreses, però ara que he re-vist el principi d'Indiana Jones i el regne de la calavera de vidre, penso que ves a saber que hi ha en aquests latifundis al mig del norres.
Finalment hem arribat a Avinyó la ciutat papal francesa on tenim un d'aquells pendents, doncs ens hi hem aturat més d'un cop però mai l'hem visitada. Aquest cop hem vorejat la seva muralla i hem vist el pont d'aprop, però com hem dit, és una aturada tècnica i demà continuarem la carretera... Potser a la tornada?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada